Text:
Nerea Ibarzabal, Jon Ander Urresti, Matxalen de Pedro i Beñar Urrutia.
Directors i dramaturgs: Matxalen De Pedro i Jon Ander Urresti.
Actors: Jon Ander Urresti i Beñat Urrutia.
On: Casa de Cultura Lugaritz (Donostia-Sant Sebastià).
Quan: 20 d'octubre.

------------------------------------

Les fulles de l'eucaliptus són rectangulars, fines i allargades, de quatre puntes en angle recte, amb relleu, complexes, senzilles, de paper. Tenen un segell: números, imatges i símbols i el seu valor en funció del color. Són bitllets.

L'obra de teatre fa olor molt bé. La sinopsi i la dosi de l'essència d'eucaliptus llançada a l'entrada m'han permès asseure'm còmodament. Crec que em ve carregat de metàfores, de significats i de crítica, d'humor i ironia, de directa i indirectament, de claredat. Així ha estat.

Els boscos d'Euskal Herria ja no són boscos, són plantacions. Ho diuen en una de les reflexions involuntàries que fan en el teatre. Portar l'eucaliptus als boscos autòctons produeix una naturalesa no natural que respon a un interès econòmic. És la matemàtica, si parlem de números, la qual cosa ens diu que és més ràpid tirar i vendre troncs en quinze anys que fer-ho en 40, més guanyar en menys temps. Com no ens deixa veure més que pensaments capitalistes, decideix que és la millor opció, passant per sobre de la naturalesa i fent-se amo del món.

L'obra és bastant narrativa. La paraula té molta importància i, per al meu gust, les imatges són poques. No obstant això, ofereixen moments de gran bellesa, com quan les mans es converteixen en actors, o la solidesa que adquireix el cos d'una d'elles per a representar el tronc. El més significatiu és el joc que fan amb les llums: verd per als arbres, vermell per a la corrupció… Els transformen constantment i això vesteix l'aparició. Tots els elements de l'escena són artificials, potenciant la visió de l'obra. L'única cosa natural és el basc dels actors; bo i sa, biscaí, etern i d'agraïment, per cert.

És interessant que per a parlar d'aquesta conducta i d'aquesta lògica s'hagi dirigit a la naturalesa, ja que no és el més habitual. Aquesta obra parla de l'explotació dels recursos naturals fins al punt de provocar al públic i utilitza l'eucaliptus com a arma capitalista. Els dos protagonistes són uns guardes forestals plens de contradiccions que van arribant a poc a poc a les seves conclusions i que parlen de la seva realitat. La història se situa en una Euskal Herria verda i ecologista, on també es compra i on s'enterran diversos ideals. El començament de l'obra dona la virtut per a riure's d'aquest grassó tema. El protagonista, ja que en el cos de l'arbre comença a ser exòtic, buscant la seva pròpia essència, sent original, alparicioso, mohoso, nou, atractiu, gran, el millor. Qui no s'ha sentit mai eucaliptus? I qui no ha somiat mai amb la tardor?