Reforma comercial

Predominen la narrativa del lliure comerç i la competència basada en els preus –l'exemple més recent és l'acord EB-Mercosur–. L'alimentació no es considera un dret humà, sinó un benefici fonamental per a les negociacions comercials. La reforma de les polítiques comercials és necessària per a protegir i reproduir granges a petita escala més sostenibles i viables. També per a ajudar a crear mercats relocalitzats i economies territorializadas, prioritzant el comerç local.

Preus justos, salaris dignes i sòl disponible

La liberalització del comerç ha estat un factor essencial per a influir en els preus dels aliments artificialment baixos i en l'escassa remuneració dels agricultors. En aquest sentit, la UE ha intentat fomentar la competitivitat dels productes agraris. Segons aquesta lògica, els agricultors han de reduir els costos de producció, augmentar la grandària de les explotacions, millorar el rendiment i reduir els costos laborals a través de la innovació tecnològica. Tot això ha provocat una reducció en el nombre de caserius que es troben en la zona. D'una banda, ja en 2013, el 3% de les explotacions controlaven el 52% dels terrenys. D'altra banda, a causa de l'envelliment demogràfic i a les dificultats per al relleu, els projectes agraris van desapareixent: Des de 2005, la UE ha perdut més de 4,2 milions de llars.

Recerca i innovació (I&B)

S'inverteix en noves tecnologies, confiant a impulsar la transformació dels Sistemes Alimentaris, paralitzant la pèrdua de biodiversitat, assegurant la seguretat alimentària i garantint la seva adaptació al canvi climàtic. Es prioritzen els interessos industrials i corporatius. Per a garantir la seguretat alimentària, les vides sostenibles, l'ús dels recursos i els reptes per a mitigar el canvi climàtic, hem de col·lectivitzar la I&B, allunyant-nos de la recerca vertical i fragmentada, la mercantilització del coneixement i el centrisme científic.

Promoure la transformació de l'alimentació a través de l'agroecologia

Encara que la UE reconeix que l'agroecologia és una de les claus per a dur a terme les transicions cap als Sistemes Alimentaris sostenibles, es basa en una mirada restrictiva del concepte, que entén l'agricultura com una pràctica sostenible i com una perspectiva científica, al marge de les dimensions socials i polítiques. La mirada holística de l'agroecologia aborda les complexitats del nostre món interconnectat, fomenta l'aprenentatge interdisciplinari, les pràctiques sostenibles i els entorns de governança adequats per a transformar els Sistemes Alimentaris.

Democratitzar la governança dels Sistemes Alimentaris

Al gener de 2024, la UE va llançar el "Diàleg Estratègic sobre el Futur de l'Agricultura". Aquest fòrum té com a objectiu proporcionar una visió agrícola compartida de la UE. En ella es reuneixen els principals aspectes interessats de tota la cadena alimentària, els grans grups de pressió de la indústria alimentària, així com algunes ONG. Si no s'aborden adequadament les relacions de poder, es posa en risc la governança democràtica. Les transicions alimentàries equitatives exigeixen un altre tipus de processos de governança amb mecanismes clars de transparència, legitimitat i participació.

Segons aquest grup d'acadèmics, la UE ha de desenvolupar una nova narrativa que abasti aquests cinc temes fonamentals. A veure si aquesta Europa que s'ha inclinat cap a la dreta demostra la seva capacitat per a fer-ho.