L'11 de juny de 1980, José Miguel Etxeberria va sortir de la seva casa de Naparra a Ziburu per a reunir-se amb algú. Va ser en aquesta localitat labortana on va ser vist per última vegada: més tard, segons va informar el grup parapolicial BVE al diari Deia, van segrestar a Etxeberria, ex membre d'ETA i dels Comandos Autònoms Anticapitalistes, i ho van enterrar en la rodalia de la Xanta de Sant Joan de Llum. La família i amics del mort es van dedicar a la cerca del cadàver, però no van poder donar amb ell. BVE va publicar després més notes dient que estava enterrat en altres llocs, però passats 40 anys, les restes de Naparra encara no han aparegut. Des de llavors han anat apareixent noves informacions sobre aquest cas sense resoldre, recordant que es tracta d'un fet que no s'ha tancat.

Jon Alonso ha investigat en profunditat el cas i ha destacat en la presentació d'aquest dijous que l'assumpte Naparra té tots els elements perquè Nacions Unides (ONU) el classifiqui com una “desaparició forçada” –així ho va fer en 2014–: la participació de l'estat o d'una organització paramilitar al seu servei, ocultar informació sobre la desaparició... Tenint en compte aquestes condicions, ha dit que està tenint lloc una revictimització amb Naparra, ja que a més del seu possible assassinat i desaparició, el reconeixement i la veritat han estat negats als seus familiars. “La societat basca ha de saber que això està passant”, ha dit Alonso, qui ha afegit que en cap moment s'ha prestat suficient atenció als familiars del desaparegut.

Cas obert

En el títol del llibre s'esmenta que es tracta d'un “cas obert” i l'autor ha volgut explicar per què: "No és el que jo dic, a part del que diu l'ONU, el mateix ocorre en l'Audiència Nacional espanyola, a pesar que ara el cas no està obert en aquest tribunal, que la recerca està detinguda temporalment, a l'espera de noves diligències. Per tant, tampoc està tancada en l'Audiència Nacional”. A més, per descomptat, es tracta d'un assumpte pendent en la memòria dels familiars de Naparra i de part de la societat basca.

No tancada, però que ha anat aclarint amb els anys. De fet, quan l'editor Xabier Mendiguren li ha preguntat què opina d'altres hipòtesis que han sorgit entorn d'aquesta desaparició, entre elles, la que ETA va ser la que va matar i va destruir a Naparra, com s'ha considerat una hipòtesi probable en el cas de Pertur, Alonso ha respost a la pregunta: “Hi ha molt pocs dubtes que va ser BVE. Potser en el 85 pensem que va ser ETA... pot tenir sentit, però avui dia, amb algunes coses que hem vist, és molt difícil mantenir aquesta hipòtesi. I els que ho sostenen, al meu entendre, potser són els que no continuen tant el cas, perquè tornen a aquesta època quan els preguntes i lleven pólvores al que llavors pensaven”.

Treball de documentació en profunditat

Alonso ha explicat que, a més del material trobat en la premsa i en els llibres, el llibre s'ha confeccionat entorn de 30 entrevistes presencials, així com els treballs que ha realitzat per a gestionar tot aquest material. Anar completant cercles concèntrics per a anar recaptant informació sobre el cas, començant per la família i l'entorn i parlant amb la gent nova a mesura que es van descobrint nous deixants. També ha explicat que ha rebut respostes de tota mena, des de les quals han atestat sense problemes, passant per les que s'han negat per diferents motius, fins a les quals han volgut guardar l'anonimat i contar el que sabien.

L'autor explica també que la seva primera versió la tenia preparada per a 2017, però que en els últims anys ha hagut de reescriure'l a mesura que s'han publicat més dades sobre el cas, entre ells la cerca del cos en Mont-de-Marsan. “El llibre ha estat viu tot el temps i ha tingut una evolució mentre l'escrivia”, ha dit Alonso.

El llibre ha estat editat dins de la secció “Leku” de l'editorial Elkar i ha estat editat gràcies a la beca Tene Mujika de l'Ajuntament de Deba.