Heus aquí dues paraules noves: nakolinismo i nakolinistas. És normal, per tant, que es facin desconeguts. No apareixen ni en el vocabulari general basc, ni en els diccionaris de l'entorn, ni en els de les llengües remotes. No obstant això, llegir i dir dues o tres vegades no ens faran molt rars, no ens fan mal en les nostres oïdes. Sovint coneixem i utilitzem moltes paraules semblants: nacionalisme i nacionalistes, colonialisme i colonialistes, imperialisme i imperialistes, capitalisme i capitalistes, feminisme i feministes, masclisme i masclistes...

Però, a què venen aquestes dues noves paraules: nakolinismo i nakolinistas? Sovint, els espanyols i els francesos ens acusen els bascos que nosaltres som nacionalistes, o nacionalistes, per descomptat malament. Perquè el nacionalisme ha fet molt de mal en el món. I som els pobles i nacions del món petits, aixafats i vençuts, els bascos, els catalans, els corsos, els escocesos… Ells (espanyols, francesos…) no són nacionalistes, ells són ciutadans del món. I nosaltres? Som alienígenes? En la seva opinió, la nostra cultura i la nostra llengua són escasses i no ens donen la categoria de ciutadans del món. Si ens acostem a ells, assumint el seu, llavors sí, llavors ens convertirem en amos de tots els drets ciutadans del món. Mentrestant sabem el que hem de fer, sense fer molt de soroll, desaparèixer.

Davant això, hem de justificar el nostre nacionalisme o nacionalisme. Molts han escrit sobre aquest tema, què és per a nosaltres ser abertzale o nacionalista. I els direm que el nostre nacionalisme no és com el seu, que nosaltres som internacionalistes i que respectem altres nacions i altres pobles. No com ells, que el seu nacionalisme és supremacista, és expansionista, colonialista, imperialista, i que reprimeix, redueix, destrueix les cultures i llengües d'altres nacions i pobles. I que tot això ho han fet i ho fan de manera violenta a través dels seus exèrcits i lleis. Com no són nacionalistes? Visca la Vermella!, Allez els Bleus!. Això sí , més que el triomf de les seves seleccions, ens alegra i satisfà que a nosaltres, catalans, bascos o corsicarros no ens deixin participar amb les nostres seleccions, ens prohibeixin. Quin triomf per a ells!

Aquesta és la qüestió, que nosaltres no tenim una paraula o un concepte per a definir el seu nacionalisme, i que necessitem una llarga resposta per a justificar-nos i denunciar un nacionalisme tan opressiu. Que ens defineixen del poder dels seus estats, cultures i llengües, dient nacionalistes, de manera menyspreable i menyspreable.

I si ho definim des de nosaltres, des de la nostra llengua, des de la nostra situació? Creéssim de nosaltres paraules que defineixin la seva ideologia, el seu pensament i el seu comportament? Sense necessitat d'explicacions llargues i confuses. Una sola paraula sense discurs llarg. Potser no els agrada, però serà el seu treball d'autoexplicar-se, no la nostra. He donat moltes voltes i he utilitzat diferents opcions. Però havien de complir unes condicions, qualsevol tipus de paraula no valia. També havien de ser utilitzables en les llengües del seu entorn, també comprensibles i útils per a ells.

Nacionalisme NA, colonialisme COV i imperialisme IN. El na-kol-in-ismo deriva de la unió de tres paraules. Aquest és el nacolinismo: el nacionalisme colonialista imperialista. El nacolinismo està molt estès entre els ciutadans de diverses nacions poderoses. A Europa, francès, espanyol, anglès, rus... han ficat el nakolinismo fins a les mètriques òssies. Sigui monàrquic o republicà, dret o esquerre. Durant llargs anys, durant segles, així s'ha actuat en els territoris i nacions colonitzades, naturalitzant aquest comportament. Han desenvolupat aquest tipus d'ideologia o pensament i, en conseqüència, són nakolinistas les seves actituds, institucions, normes, lleis, constitucions, jutjats, partits…

S'assembla en algun sentit al masclisme, és estructural i esquitxa a tota la societat: monàrquics i republicans, de dreta i esquerra, de l'una o l'altra religió, així com agnòstics i ateus. Si es vol combatre el masclisme, cal fer una gran labor de desmantellament, especialment dels homes, per a evitar el masclisme i les actituds masclistes que hem rebut de la societat. Si no fos pel feminisme i les dones apoderades, estaríem encara en les arpes del masclisme més reaccionari. I, no obstant això, quant hem de fer! Perquè amb el nakolinismo caldrà fer-ho igual.

El nacolinismo està vigent en el segle XXI. Què són, si no, les últimes batalles judicials contra el basc (els bascos) o els catalans? Sabem la resposta: atacs de lleis, jutjats, jutges, polítics i mitjans de comunicació nakolinistas. Va ser similar en els segles XX, XIX o anteriors.

Pròximament hi haurà eleccions en una part d'Euskal Herria, en la CAB; en anglès, com a alguns els agrada, en West Basque Country. Alguns partits i candidats són nacionalistes, nacionalistes, independentistes..., en la majoria dels casos en un to negatiu i condemnable.

I PP, PSE, Vox, Sumar, Podem… què són? Els nacionalistes no. Però els nacionalistes? Independentistes? A les ciutats i pobles d'Espanya hi ha moltes “Plaza/Avenida/Carrer de la Independència” per onsevulla. Tots són partits nacolinistas més o menys.

Imagineu als periodistes preguntant als candidats o als tertulians d'aquests partits: “Quins resultats creieu que tindran o tenen els partits nakolinistas en les pròximes eleccions?”.

Dani Goñi Irazusta