La secretària feminista del sindicat LAB ha editat un llibre en el qual tot aquell que es cridi té el seu nom, basat en els testimoniatges de diverses companyes feministes. "Hem fet una genealogia o un glossari, o potser les dues coses són juntes o pot ser que no siguin ni l'una ni l'altra... però, en tot cas, hem volgut reflectir tot el que hem anat inventant i creant durant tots aquests anys, la reflexió, el debat, les pràctiques i els conceptes, la qual cosa hem anat polititzant i transformant, a través de tots ells, hem anat materialitzant el nostre propi sindicalisme feminista", es pot llegir. Amb motiu del 50 aniversari de LAB, el llibre ens mostra els camins, eines i reptes que el sindicat ha obert des del feminisme en aquest mig segle de marxa. Hem parlat amb la secretària feminista, Maddi Isasi.
No es poden citar tots els passos, però sí el de 1996. En aquest any es va crear la branca de Dones LAB amb l'objectiu de convertir al sindicat en un instrument de lluita contra l'opressió sexual i promoure una reflexió estratègica i tàctica sobre el feminisme.
Va ser la primera pedra, a pesar que diverses dones ja havien recorregut el camí. L'Àrea de Dona va ser una espècie de part llarg i difícil, però va ser possible, amb força i embranzida, realitzar labors de matrona gràcies a la col·laboració de diversos membres del sindicat. En aquell moment es tractava d'un sindicalisme molt masculinizado i centrat especialment en la indústria, les necessitats i realitats de les dones treballadores se situaven molt lluny del centre. L'Àrea de Dona es convertiria en la Secretaria Feminista en 2017.
Cal destacar la força i el valor de les dones que han estat obrint aquest camí.
De cara a ells, aquest llibre és un exercici de reconeixement i agraïment. Encara que sembli que guanyem molt, cal dir que encara avui dia és innegable la necessitat de mantenir la tensió perquè el feminisme influeixi en tots els àmbits, i per tant, també en el sindicalisme.
En el camí d'un sindicalisme feminista, tot cal revisar-lo: la figura del líder, les dinàmiques de la taula de negociació, l'imaginari del lluitador… tot.
Totalment. Moltes vegades diem que el sindicalisme feminista és un concepte que estem construint des de la pràctica. Nosaltres portem anys lluitant, amb l'objectiu que tot el sindicat adquireixi la perspectiva feminista, i el llibre recull els passos més importants que hem fet –el salt del capital-treball al conflicte capital-vida, la creació d'una secretaria feminista, el salt del pla d'igualtat al pla feminista…–, però hem de fer propostes integrals per a la transformació feminista. Per descomptat, no sols hem de quedar-nos a nivell teòric, sinó que també necessitem eines per a dur-ho a terme en la pràctica sindical.
Com és la postura dels homes? En el llibre es fa referència a la resistència.
A través d'aquest llibre hem volgut donar a conèixer el procés, però sense maquillar massa. No volíem presentar-ho com un camí perfecte, perquè això seria donar l'esquena als dolors i empipaments que s'han produït en el sindicat. Hem estat donant tornades per a veure com recollir tot això en el llibre. Creiem que el llibre ha de ser una eina per a interpel·lar, nomenar i moure alguna cosa de les resistències que avui existeixen, que igual no són tan explícites.
"Volem fer un sindicalisme per a tots els treballadors que el sistema situa en els marges, i per a això has de qüestionar les formes clàssiques de fer sindicalisme"
L'aposta pel feminisme passa per posar eines i per un compromís col·lectiu per a plantejar la transformació. Som conscients que vivim en la realitat en la qual vivim i que el patriarcat no és una cosa que estigui fora de nosaltres. Per això hem posat en marxa diverses eines, i una d'elles és la IV. Planificació Feminista.
Què aporta l'IV. Planificacions Feministes?
Es tracta d'una aposta de reflexió a mitjà termini que s'ha treballat entorn de quatre anys. Més enllà de la superació de les desigualtats de gènere, volem que LAB sigui el subjecte que faci la seva aportació sindical en la construcció d'una Euskal Herria feminista, és a dir, que LAB es converteixi en un agent feminista en si mateix. D'alguna manera fins ara hem portat el feminisme al sindicat, i ara el que es planteja és fer un salt més: Fer de LAB un agent feminista com a tal. Això significa que ha de tenir un enfocament transversal, perquè el feminisme no ha de ser una cosa que afegim des de la secretaria feminista. Ha de ser aquí a l'hora de fer els exàmens de salut, quan estem en negociació col·lectiva, quan ens relacionem amb altres sindicats, quan es fan les assemblees de treballadors, quan es fixen els horaris d'aquestes reunions... sempre.
En els últims anys hem fet passos cap al feminisme. LAB compta amb una escola feminista pròpia, a través d'un conveni d'Emaginekila, que a través del programa Ikusmira Aldaketa, treballa els conceptes bàsics per a la incorporació del feminisme en les diferents estructures i alliberades del sindicat, aportant eines per a transformar la perspectiva i la situació. També tenim un protocol de gestió de casos de violència masclista. Però vèiem que ja és hora de fer un pas més, de fer de LAB un agent feminista. Aquest camí és interminable. Com a part d'aquesta decisió col·lectiva, els homes han fet un pas, però encara hi ha moltes resistències. La integració de la perspectiva feminista exigeix un treball continu sobre els privilegis. Això és una gran feina, la pedagogia és una gran feina.
Des de l'antirrazismo, LAB també està duent a terme una sèrie de canvis.
Volem fer un sindicalisme per a tots els treballadors que el sistema situa en els marges, i per a això has de qüestionar les formes clàssiques de fer sindicalisme. Per a qui estem plantejant el sindicalisme? Es tenen en compte les necessitats de les dones? Les persones més racialitzades i migrades? Estem intentant tenir una estructura que tingui aquestes preguntes al cap tot el temps.
No podem deixar d'esmentar la vaga general feminista de 2022.
Anteriorment va haver-hi altres antecedents i aquests van ser els que van fer possible la vaga general feminista. Cal esmentar el congrés de 2017 en el qual difonem el conflicte capital/treball al conflicte capital-vida. Decidim passar el treball/el capital d'una eina que respongués al conflicte, a un subjecte que influeixi en aquest xoc. Això implica una concepció diferent del treball, donant visibilitat a les tasques de cura per a visibilitzar totes aquestes tasques imprescindibles per a sostenir la vida. En 2022 creem el departament d'empleats de llar. Apostem per una organització col·lectiva en un sistema que ens vol totalment individualitzat, no sols per als treballadors de les fàbriques, sinó també per a altres agents que el sistema situa en els marges. Per tant, les condicions per a organitzar la vaga general feminista eren aquí. També des del moviment feminista es va donar una reflexió i es va prendre la decisió de centralitzar la qüestió de la cura i situar-la en l'agenda política. Es va fer un pas més en aquest reconeixement mutu entre el moviment feminista i el sindicalisme, la qual cosa va obrir la possibilitat d'incorporar aquestes reivindicacions feministes en l'agenda sindical. Apostem per reforçar aliances amb el moviment feminista i en aquest sentit estem fent passos: Continuem en la dinàmica Denon Bizitzak Erdigunera, aprofundint en els compromisos de portar a la negociació col·lectiva aquestes reivindicacions definides en l'Acord Popular...