Els dubtes, al principi, les dominaven. Quins dimonis és aquest moviment que reivindica la desigualtat barata? Probablement uns beaufs promoguts per la punta de la mà dreta o una gran inuxenta. Aquí s'han escoltat i vist actituds sexistes i homòfobes. En algun altre lloc, els migrants han estat retinguts i llocs a la disposició de la policia. Es difonen notícies de cómotistas. Sospitós! No va haver-hi organització, no va haver-hi representants, els portaveus van començar a cridar. No pot durar.

Empipament i frustració, en alguns moments. Molts d'aquestes jaquetes que parlen en els mitjans de comunicació, no els joves, reconeixen que participen per primera vegada en una manifestació! Però estava tota aquesta gent en l'última dècada, en la qual s'han emportat moltes lluites socials, en defensa dels retrats, en contra de la llei laboral o en contra d'unes altres? Pretenen alliberar a tots els partits, sindicats i moviments organitzats. Bé, no faltaran raons per a desconfiar, però la crítica és injusta amb els qui durant anys s'han mobilitzat contra el sistema i per a denunciar l'opressió. En la passada primavera, coincidint amb l'aniversari del 68, amb mobilitzacions ràpides en diferents sectors de la societat (ferrocarrils, hospitals, universitats…) i amb una llarga denúncia de la política de Macron a favor dels rics, es va citar l'atzar d'un moviment social general. No es va crear. Els sindicats van utilitzar tàctiques de desmobilització de sempre i la pausa estival va dispersar les energies.

Moviment de nova forma

Sorpresa absoluta. La mobilització, que dura setmana rere setmana, ha aconseguit superar el que ningú esperava, l'època mortal de la festa de cap d'any. El moviment virtual de Facebook inicial s'ha convertit en un moviment social ampli. Els sundajes d'opinió diuen que la majoria de l'opinió pública continua sustentant-se, malgrat els episodis violents. Tal com és imprescindible per a tot moviment social, aquest moviment sense passat reuneix peces heteròclites d'altres lluites o èpoques per a construir un imaginari col·lectiu: la revolució francesa i el Marsellès, alguns lemes dels sindicats, les cançons de Johnny, sense oblidar-nos de la invenció inoblidable: els invisibles en l'espai públic i en el debat polític… La tàctica de bloqueig, l'ocupació permanent dels espais, la rebel·lió i el moviment barricades, la lluita, l'acció. Com un moviment totalment nou, no té una memòria amarga del fracàs de les lluites, com molts altres. La convicció que és possible guanyar és l'arma més gran a l'hora d'entrar en la lluita i romandre. Hi ha una gran diferència amb els quals han barallat per darrere dels sindicats i han sofert tants errors, i amb els quals sali un nou projecte de llei de govern, la gent es mobilitza sense creure.

Admiració també. Vista la determinació, el compromís d'algunes persones durant el dia i la nit. El Govern ha estat posat contra la paret i els elogis d'olor no han funcionat, no han aconseguit desmobilitzar el moviment. L'element incentivador inicial, la taxa sobre la desigualtat, donat en segon pla i en lloc d'estar en la lluita defensiva, el moviment ha passat a l'ofensiva, deixant de costat el tema de la justícia social i fiscal. La representació democràtica i el funcionament de les institucions també han arribat al centre de la ciutat, donant un toc polític a la lluita.

Resposta: violència policial

Solidaritat com no! La impossibilitat política del Govern ha obert el camí a la repressió. S'han produït detencions massives mai vistes (6.500). Els processos judicials i els empresonaments (el passat 153) han trencat totes les marques. Al mateix temps, la violència policial s'ha disparat amb un pic que ha causat ferides de gravetat, mutilats per a tota la vida i errors. Durant molt de temps, els principals mitjans de comunicació no han esmentat més que les accions violentes i els pulmons trencats dels manifestants, provocant la legítima indignació de la gent, però al final, sent un fenomen tan ampli i general (200 procediments oberts) s'han vist obligats a tractar el tema successivament.

Amb tots aquests sentiments i reflexions al cap, no sempre se'ns ha permès participar en les mobilitzacions d'aquestes jaquetes, però igual que en molts altres llocs, en Iparralde també han sorgit convergències amb dinàmiques ecològiques o sindicals. El futur del moviment no el pot predir ningú. Hem estat atents a les nostres seguretats ficant-nos en la butxaca.

Aquest article ha estat publicat per Enbata i portat a ARGIA sota la llicència CC-by-sa