argia.eus
INPRIMATU
El Parlament de Navarra elaborarà un pla estratègic contra la pobresa que inclogui la reforma fiscal
  • El 14,7% de la població de la Comunitat Foral es troba en situació de vulnerabilitat, un 2,4% més que abans de la pandèmia, segons la taxa AROPE.
Mikel Urabaien Otamendi @mikel_ura 2022ko urriaren 29a
Nafarroako Pobreziaren eta Gizarte Bazterketaren Aurkako Sareko kideak, urriaren 17an parlamentuan ekarpenak egiten. (Arg.: Mikel Urabaien)

Els partits del Parlament Foral han acordat en sessió plenària impulsada per la Xarxa Navarresa contra la Pobresa i l'Exclusió Social les línies mestres del nou pla estratègic contra la pobresa i l'exclusió social. Entre ells destaca la reforma fiscal pendent, recolzada també pel PSN.

La citada Xarxa, composta per 33 entitats que treballen en l'àmbit de la intervenció social, s'ha celebrat a conseqüència de l'intens diagnòstic realitzat en el propi Parlament el passat 17 d'octubre, Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa. “El vicepresident de la Xarxa, Myriam Gómez-García, va demanar que se superessin els terminis excessivament curts de lleis i mesures dirigides a les persones amb majors desavantatges i que tots els signes polítics s'unissin en un sol pacte”.

Segons la taxa de pobresa AROPE, des de la pandèmia hi ha 20.000 navarresos més en situació de vulnerabilitat. El 12,3% de la població estava pobra en 2020 i el 14,7% en l'actualitat. És a dir, la pobresa ha crescut un 2,4% i “la situació empitjorarà a conseqüència de la guerra d'Ucraïna i de la inflació provocada per ella”, lamenta la consellera de Drets Socials, Carmen Maeztu.

Proposta de Navarresa Suma de reduir ajudes

Encara que tots els partits coincideixen en la necessitat de desenvolupar el pla al més aviat possible, sobretot de cara a l'hivern, el debat del Ple ha adquirit un to electoralista des del principi. En aquest sentit, el debat s'ha centrat més en la crítica entre partits i en la defensa de les pròpies polítiques que en el desenvolupament de la capacitat del pla.

El portaveu de la coalició Suma, Jorge Esparza Navarra, ha criticat durament la gestió del govern sobre la base de l'augment de la taxa de pobresa. Nuria Medina del PSN i Isabel Aranburu de Geroa Bai, per part seva, destaquen que Navarra és la comunitat amb menor taxa de pobresa a nivell estatal i recorden que en 2014 va ser la pitjor dada de la història sota les ordres de la UPN, amb un 14,7% de la població en situació de pobresa.

En aquest sentit, tots els partits han condemnat a Navarresa Suma, plantejant les contradiccions entre la intervenció d'Esparza i les seves aportacions. De fet, dos de les tres propostes de la coalició de la dreta es dirigien a reforçar les mesures de renda garantida, mentre que l'altra era partidària de construir més habitatges sense especificar si eren públiques o privades. Les propostes de Navarresa Suma només van comptar amb el suport dels seus 20 parlamentaris.

Per contra, s'han aprovat totes les propostes de PSN, Geroa Bai, Esquerra-Ezkerra i Ahal Dugu: creació d'ocupació de qualitat, augment de la renda garantida, integració de la perspectiva feminista en les ajudes, major protecció de menors, facilitar l'accés a papers o una distribució més justa de la riquesa, etc. Encara que les tres propostes d'EH Bildu són en la mateixa línia, per exemple garantir el salari mínim en tots els convenis col·lectius, en tots ells el PSN s'ha abstingut i Navarresa Suma ha votat en contra, anul·lant les propostes.

Ara queda per veure en quina mesura es concretarà el desenvolupament del pla. Aquesta és la preocupació de l'oposició, segons Marisa de Simón, portaveu d'Esquerra-Ezkerra: “No sé si la reforma fiscal no serà un frau, perquè després de tres anys el govern ni tan sols ha tocat els impostos sobre les empreses”.