- Un any més, la indignació i les reclamacions que es deriven del mateix s'han concentrat en la pàgina web del Departament d'Educació, amb motiu del procés de selecció seguit en l'última convocatòria d'oposicions de Magisteri. Les citades reclamacions hauran d'esperar uns mesos per a arribar a la seva resolució, una vegada que tot el procés estigui tancat. A més, la gravetat de l'organització del pròxim curs ha deixat sense lloc a la reflexió sobre la coherència de la funcionarització.
La primera clau de la reflexió a realitzar pel Departament està en l'àmbit de l'organització. L'escassetat de personal en Recursos Humans ha provocat, en alguns casos, un caos organitzatiu; i en uns altres, l'incompliment dels terminis administratius i la falta de resposta a les peticions de revisió de la documentació que demandaven els participants. A més, en la convocatòria no s'han definit, com ocorre en altres comunitats autònomes, els criteris d'avaluació, que van ser publicats el 14 de juny, 10 dies abans del començament de les proves.
Quant a l'àmbit estructural, la successió de les diferents fases valora la part memorística per sobre de la capacitat de l'activitat docent, començant amb la part teòrica i deixant sense possibilitat de defensar la part pràctica, en la qual es posen en pràctica les virtuts professionals de les persones. En diverses ocasions, aquesta mesura ha estat resolta en altres comunitats com Catalunya, donant inici al procés pedagògic, és a dir, amb la Programació i Unitat Didàctica, i deixant l'examen escrit per a un segon moment. El cas més significatiu ha tingut lloc en l'especialitat de Música, en la qual, a diferència de Navarra, s'exigeix una prova d'interpretació individual en la majoria de les comunitats.
Els escassos criteris d'avaluació i la falta d'informació pública sobre les rúbriques de ponderació utilitzades pels tribunals, sent tots dos elements bàsics del currículum educatiu, demostren que l'accés a l'ensenyament és totalment subjectiu
Pel que fa al desenvolupament de les proves, l'escassetat de criteris d'avaluació i la falta d'informació pública de les rúbriques de ponderació utilitzades pels tribunals, sent tots dos elements bàsics de qualsevol currículum educatiu, demostren que l'accés a l'ensenyament és totalment subjectiu, depèn en gran manera de la sort i del cansament del tribunal. És més, cal assenyalar que la possibilitat d'utilitzar material de suport per a la defensa de la programació i no de la unitat, tal com estableix l'RD 276/2007, és totalment incompatible amb l'activitat diària.
No es pot obviar la informació subjectiva i desfasada dels temaris i llibres de text, una qüestió que beneficia a algunes acadèmies i sindicats, deixant en evidència una petita indústria plena d'interessos, que quedaria invalidada amb un únic temari per a accedir a la funció pública.
Finalment, el pilar ferm que promou i dona pas a aquesta tempesta perfecta és la Llei foral reguladora de la contractació, derogada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra, però vigent gràcies a un recurs del Departament. Això estableix la relació entre les llistes de contractació i les oposicions, a través de les llistes preferents que el conseller de CDN va imposar en 2007, la qual cosa, com s'ha vist a l'inici del curs, ha impedit resoldre els problemes de contractació.