argia.eus
INPRIMATU
Gimeno anuncia que les escoles infantils públiques de Navarra seran gratuïtes
  • El conseller d'Educació va anunciar al febrer que tant els pares com les famílies monoparentals amb rendes inferiors a 27.900 euros no hauran de pagar en el cicle 0-3 anys, amb l'objectiu d'universalitat de cara a la pròxima legislatura. Diu que el Govern continuarà “impulsant” el basc, però “mantenint” l'oferta del model D.
Mikel Urabaien Otamendi @mikel_ura 2023ko irailaren 27a
Argazkia: Nafarroako Gobernua

Les escoles infantils públiques de Navarra seran gratuïtes en un termini màxim de quatre anys, segons ha promès el conseller d'Educació, Carlos Gimeno. El Govern Foral estendrà d'aquesta manera la mesura establerta per a pares i mares amb rendes inferiors a 27.900 euros des d'el mes de febrer passat a totes les famílies amb fills i filles de 0 a 3 anys.

En la comissió de presentació de les principals línies de treball en matèria educativa de la nova legislatura, Gimeno ha afegit que el seu objectiu és reduir “encara més” les taxes de repetició de curs i abandó escolar. De fet, el 5,7% dels estudiants navarresos no finalitzen els seus estudis obligatoris, “la dada més baixa de la història”, destaca el conseller.

Per a aconseguir aquesta meta, la consellera ha anunciat que el Govern Foral destinarà el 5% del PIB de Navarra a l'educació. Amb això, espera atendre les necessitats específiques de les “zones rurals”, com “augmentar l'oferta de Batxillerat en la zona pirinenca” i la construcció d'edificis en centres educatius de Sesma, Ancín, Zudaire o Oronoz-Mugaire. Quant a les condicions del professorat, diu que s'oferiran “el major nombre de llocs possible en les oposicions”, amb l'objectiu de “reforçar l'estabilització”.

"Demolició silenciosa" del model D

Quant al basc, Gimeno ha dit que el govern continuarà “promovent el seu ús en l'àmbit educatiu”. No obstant això, no ha aclarit què es farà per a portar a la pràctica aquest objectiu, ja que ha indicat que es mantindrà “” l'oferta en “municipis que ja tenen implantat el model D”, però no s'ha parlat de la seva ampliació.

Cal recordar que la passada legislatura la Conselleria d'Educació de Navarra va rebre fortes crítiques dels agents vascófilos, no sols per mantenir la zonificació com en els temps d'UPN, sinó també per vulnerar els drets lingüístics en la zona mixta. A tall d'exemple, el succeït l'any passat en Mañeru, on el PSN va mostrar la seva oposició a la implantació del model D malgrat el consens municipal i social.

En aquest sentit, el Consell d'Euskalgintza no espera grans canvis en la política lingüística del departament de treball de Gimeno. Així ho ha parlat Idurre Eskisabel, secretària general del Consell: "Des del departament d'Educació de Navarra insisteixen en la promoció del basc, però això és contradictori amb el manteniment de l'oferta. La demolició encoberta del model D és el que realment estan fent. Es necessiten estratègies a llarg termini per a poder planificar la consolidació del basc. Però sabem que en educació els tècnics de basc s'han dirigit a altres funcions. En el seu lloc, han alternat els professors de basc, allunyats del tractament professionalitzat del basc".

"Així mateix, durant la passada legislatura s'ha reforçat el model dels Programes d'Aprenentatge d'Anglès PAI, consolidant així els llocs de treball propis d'aquest model", ha subratllat Eskisabel. "Això suposa un afebliment del model D, ja que molts pares i mares que enviaven als seus fills i filles a estudiar en basca no tenen aquesta possibilitat".

Els sindicats critiquen per unanimitat el procés d'escolarització fora de termini

Els sindicats també s'han mostrat molt crítics amb Gimeno en la gestió de matriculacions fora del termini ordinari, que afecta principalment famílies immigrants. Els sindicats Steilas, ANPE, Afapna, LAB, SEPNA, UGT, ELA i CCOO, tots els representats en el sector, van celebrar el dia 19 una concentració davant el Parlament mentre el conseller presentava el seu programa dins de la cambra.

Mitjançant la lectura d'una nota, van acusar el Govern d'haver reduït la presència dels representants del personal en els processos d'escolarització que es produeixen al llarg del curs. Per això, van denunciar que sovint la patronal de l'escola concertada pot decidir el centre al qual envia als nous alumnes, independentment del que realment convé a la família.