Han passat cinc anys des que el Tribunal Superior de Justícia de Navarra anul·lés diversos trams del Decret de Mèrits, i finalment, el Govern de Navarra ha aprovat la nova. El basc té una lectura clara: el nou decret vulnera els drets dels vascoparlantes i nega el reconeixement al basc. El Consell d'Euskalgintza i l'Observatori de Drets Lingüístics han denunciat que, malgrat que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) de 2019 anava a venir a cobrir el buit generat, finalment s'han "buidat de contingut" les mesures originals del Decret Foral de 2017. L'euskalgintza ha qualificat de "greu pas enrere" el nou text: "És un retrocés inacceptable per al consell i situa aquesta decisió en el marc de l'actitud euskarafobo, reaccionària i retrògrada del govern", ha afegit.

El Decret Foral 103/2017, que possibilitava la valoració del coneixement del basc com a mèrit en la zona mixta, no vascófona i en les places dels serveis centrals de l'Administració, estableix la Llei. El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) va anul·lar a l'octubre de 2019 els articles 35 i 39 i la disposició transitòria quarta per considerar-los "discriminatoris" i "abusius". El decret aprovat cinc anys després suposa un pas enrere en la normalització del basc. "Aquest decret ha estat dissenyat a les ordres d'alguns partits i grups de pressió, que han anat més enllà del que va dictar la sentència de 2019, a l'hora de reduir el pes del basc", ha declarat a Berria Agurne Gaubeka, directora de l'Observatori de Drets Lingüístics.

El partit Geroa Bai també critica el text, encara que també veu els seus avantatges: "Té grans dèficits, però resol en part la situació actual".

Què suposa el Decret de Mèrits?

D'acord amb la norma general, en cada convocatòria es determinarà la puntuació que s'atorga al basc i a les llengües estrangeres (francès, anglès i alemany), una vegada analitzades les necessitats específiques de cada lloc. No obstant això, el decret no especifica en quin lloc es valorarà el coneixement del basc i de les altres tres llengües. El decret estableix la possibilitat d'ampliar el coneixement del basc a la zona mixta, però no de manera genèrica, "quan tingui a veure amb el lloc de treball i les seves característiques específiques". En aquest sentit, en cada convocatòria es realitzarà una "valoració individualitzada". En la zona no vascófona no es valorarà el coneixement de basc.

Fins ara, s'ha pogut valorar el coneixement del basc en l'àmbit "no vascófono" establert per la llei per a alguns llocs de treball. Amb el nou decret també se suprimeix això, però es podran valorar les llengües estrangeres no oficials a Navarra –alemany, anglès i francès-. Quant a la zona "mixta", en 1994 es valorava el coneixement del basc entre un 10% i un 5%, a partir de 2009 en alguns llocs de treball un 3% i en uns altres un 6%. Ara, no obstant això, també s'ha descartat aquesta valoració mínima i generalitzada, i només en determinats llocs de treball es podrà valorar el coneixement del basc.

El Consell ha denunciat que el nou Decret de Mèrits estableix mesures més regressives que les no anul·lades pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra: "Això deixa clar que l'objectiu del nou decret no és solucionar l'anul·lat pel tribunal, sinó que té tota la intencionalitat de continuar arraconant els drets dels vascoparlantes i, en definitiva, perpetuant la discriminació dels parlants i les llengües minoritzades".

El Consell i l'Observatori posen la base en la zonificació que va portar la Llei del Basc de 1986: "[Zonificació] que permet l'aprovació d'un decret d'aquest tipus. De fet, mitjançant la zonificació de llavors es va determinar que a Navarra hi ha ciutadans de dos nivells, depenent del lloc de residència, a uns ciutadans se'ls reconeixen tots els drets lingüístics i a uns altres no". El moviment cultural basc ha reivindicat una nova Llei del Basc que faci extensiva l'oficialitat del basc a tota Navarra.El Consell Navarrès del Basc ha instat en diverses ocasions al Govern de Navarra a modificar la Llei del Basc de 1986 i a oficialitzar el basc en tota Navarra, entre elles la declaració aprovada el 16 de setembre de 2022, que també va ser secundada i signada per ARGIA.

A més, Euskalgintza ha subratllat que "és hora de canviar els paràmetres" i ha destacat que "cal fer-ho". "No parlem de puntuacions o de mèrits, parlem del dret dels ciutadans a actuar en la seva llengua amb l'administració. No és una cosa abstracta, estem parlant del dret a actuar en basc en l'administració i a rebre resposta en la mateixa llengua".