El tema de les màscares en un magatzem fora d'ús va saltar a la plaça a la fi del passat mes d'agost quan la directora general de Sodena, Pilar Irigoien, va dimitir. Al maig de 2020 es va iniciar l'actual qüestió, quan la societat pública Sodena i el CEN van signar un acord per a la compra de màscares i un altre material sanitari a la Xina.

Sodena explica que CEN li va demanar ajuda i Sodena va avançar aquests diners mitjançant un préstec pont. Posteriorment, amb la intermediació de l'empresa Albyn, formada en negocis a la Xina, amb una comissió del 3,6%, es va realitzar la compra. Sodena va comprar les quantitats sol·licitades per CEN: 2.149.752 màscares i Albyin va aportar 2.136.700, 13.000 menys que les sol·licitades. Les empreses navarreses van comprar només 389.950 màscares.

I les empreses navarreses també van començar a comprar aquest material a CEN. Com a mostra d'una bona i ràpida gestió entre el Govern i les empreses, l'acord va ser àmpliament reconegut en els mitjans de comunicació.

Va començar a arribar i a utilitzar material, però aviat, el mercat de pandèmia es va obrir molt en el món amb grans dificultats, i les empreses navarreses, en comptes de comprar a CEN, van començar a comprar el material pel seu compte, a un preu inferior a l'ofert per CEN. Quin ha estat la conclusió? Dels 2,2 milions de màscares comprades, 1,7 milions es troben en un magatzem de la Comarca de Pamplona, mentre el Govern ha comprat altres milions de màscares. Tot això ha suposat una pèrdua de 1,8 milions d'euros en Sodena.

CEN és propietari del material

Té diverses qüestions, però mentre s'aclareix l'assumpte, els partits han demanat al Parlament que s'utilitzi almenys el material, perquè no s'entenia el que feia sense sortir al magatzem. L'explicació que va donar Irujo en la seva compareixença d'ahir és que no es pot utilitzar perquè és jurídicament de CEN i això no dona el seu consentiment, a més el material caduca en 2023.

Una de les claus del plet és que Sodena va fer un préstec a CEN de dos milions d'euros, però això no vol assumir la pèrdua de l'operació ni pagar el préstec. Sodena explica que en diverses ocasions ha intentat arribar a un acord amb CEN, però això sempre posa la mateixa condició abans de signar qualsevol acord: que l'associació empresarial no hagi d'assumir cap pèrdua. Segons Irujo, Sodena no pot acceptar-ho, i encara que ho han evitat, estan disposats a portar-ho als tribunals si fos necessari. El CEN encara no ha donat cap explicació pública per a explicar el seu punt de vista.

I la responsabilitat de Sodena?

Irujo va deixar la pilota sobre la teulada del CEN, i sembla que té arguments contundents per a això, més tenint en compte que davant les dures acusacions que se li han fet, CEN no ha dit res. Però encara hi ha més foscors: s'ha aclarit que el material es va adquirir en nom de CEN, s'ha aclarit que Sodena va donar suport a l'operació a través d'un préstec pont, però no és clar en quines condicions es va signar l'acord perquè ara Sodena recuperi el préstec sense problemes. Això no ocorre en el món normal quan els ciutadans o les empreses subscriuen préstecs amb els bancs.

L'observació de l'operació realitzada per la Direcció d'Intervenció del Govern Foral durant l'estiu va posar de manifest irregularitats, d'una banda perquè el préstec concedit a la CEN es va concedir a l'interès del 0%, infringint així la normativa de la Hisenda Foral, i per un altre, perquè una operació d'aquest tipus necessitava autorització expressa del Govern Foral, i no el tenia. Això tampoc és fàcil d'entendre, perquè llavors es va fer amb el vistiplau del conseller de Desenvolupament Econòmic, Manu Ayerdi (Geroa Bai), i perquè el responsable del CEN de l'època i el propi Ayerdi van donar compte de l'operació davant els mitjans de comunicació, i el 30 d'abril la presidenta, María Chivite, va donar compte de l'acord en el ple del parlament.

Navarresa Suma, EH Bildu, Ahal Duguk i Esquerra-Ezkerra han criticat durament l'operació, denunciant que es va realitzar sense garanties. Geroa Bai acusa CEN de no poder utilitzar les màscares. I el PSN també diu que no hi havia garanties suficients: “És evident que no va haver-hi suficients garanties”, va reconèixer ahir la portaveu parlamentària del PSN, Ainhoa Unzu. En el seu moment la Cambra de Comptes de Navarra va donar el vistiplau a l'operació, però davant el rumb de la qüestió va anunciar una auditoria especial.

L'exposició completa de MIKEL Irujo del dimecres pot seguir-se en aquest enllaç del Parlament de Navarra.