Arizona
Actors: Aitziber Garmendia i Jon Plazaola.
QUAN: 26 de gener.
ON: Casa de Cultura de Berriz. en la plaça.

-------------------------------------------

Margaret (Aitziber Garmendia) i George (Jon Plazaola) han partit d'Idaho per a intentar salvar la frontera que separa Arizona de Mèxic. Coincidint amb el projecte en qüestió de minuts, han arribat a la zona seca de la muga amb Arizona, on han situat el Txoko de Cures. Tenen una missió clara: Controlar el flux d'immigrants il·legals que volen passar de Mèxic als Estats Units.

El projecte Minuteman, punt de partida de l'obra, va ser creat en la primavera de 2005 per l'activista estatunidenc Jim Gilchrist. Encara que sembli mentida, va ser un veritable projecte en Minuteman. Arizona, creada en 2008 pel guionista Juan Carlos Ruiz, acaba d'estrenar a Barakaldo la seva nova versió en basca. La proposta en basca ha estat dirigida per Esteban Roel, que ha comptat amb la col·laboració de Kepa Errasti. Errasti ha estat, precisament, l'encarregada de traduir el text al basc.

S'han esgotat totes les entrades per a la sessió de la Casa de Cultura de Berriz. Per falta de seient, he vist l'obra des del racó dels tècnics i he pogut compartir amb Kepa Errasti algunes reflexions i impressions abans i després de l'actuació. Errasti coneix molt bé a Garmendia i Plazaola, i abans que comenci l'actuació m'ha avançat que tots dos actors han intentat vestir l'obra amb aquest humor absurd tan característic de la parella.

Els protagonistes d'Arizona representen un patriotisme boig, però viuen de forma molt diferent la funció que se'ls ha assignat. La innocència de Margaret xoca amb el to autoritari de George. Margaret voldria fer un musical, però George, amb el rifle a la mà, defensa amb entusiasme l'essència del projecte Minuteman: “Hem vingut a defensar la nostra pàtria. A controlar als veïns i a reflexionar sobre les fronteres”.

L'espectacle està ple d'humor absurd i des del principi s'han pogut escoltar els riures en el teatre. Però el tema és profund, boig i real. George defensa l'ordre de les coses i té clar la seva enemistat amb els mexicans. Però Margaret té moltes preguntes per a George: Què hem vingut a fer aquí, George? De qui hem de defensar a la pàtria? Per què volen creuar els veïns del sud?

A mesura que avança l'obra, la successió de dubtes i respostes autoritàries posa de manifest la relació de poder que sustenta la relació entre Margaret i George. L'obra va perdent a poc a poc el seu to humorístic inicial, i cada vegada són més violentes les actituds i el contingut de les converses de George. Plazaola i Garmendia fan un notable canvi de registre, afegint la cruesa del tema.

El musical més absurd s'ha convertit en un drama. Al final del teatre, els actors han rebut un aplaudiment, però no s'han pogut sentir les primeres riallades dels espectadors. Han treballat en una situació extrema, amb personatges extrems i, sense ànim de fer massa spoilers, la solució que els personatges han trobat a la situació és extrema.