Les Mútues gestionarien “contingències comunes dels treballadors” i els seus tractaments, intervencions, proves, rehabilitacions i altres, així com proposades d'alta. El que ocorre és que el metge de família, per a manifestar la seva disconformitat amb aquests processos o amb la proposta d'alta, disposarà d'un termini de cinc dies i, excepte disconformitat o resposta en contra, es farà el que digui la mútua. En l'actualitat, l'última paraula, la de si o la de no, està en mans del metge de família; segons el document que LAB fa públic, les coses poden canviar.
En el document de la pàgina 27 els Consellers de Sanitat de les Comunitats Autònomes poden signar les llacunes i comunicar l'autorització del canvi de competència. Encara no hi ha notícies de les intencions del Govern ni del Govern de Navarra.
El Govern espanyol manifesta, des d'un primer punt, que es tracta d'un projecte que pretén pal·liar les llistes d'espera i la càrrega assistencial en el servei públic de salut.
"Salut en segon pla"
“Això canvia la lògica fins ara i posa al metge del Sistema Sanitari Públic a les ordres del metge d'una empresa privada”, assenyala Inko Iriarte, secretari de Salut Laboral del sindicat LAB. Segons el sindicat, la mesura afectaria entre el 80% i el 90% del personal actiu.
Això suposaria, segons LAB, actuar “en benefici” dels interessos productius de l'empresa, ja que les mútues aprofitarien “criteris productius i economicistes” i, en conseqüència, donarien les altes “com més aviat millor”, “deixant la salut dels treballadors en segon pla”.
Iriarte denuncia l'existència d'una prova pilot i l'acord no preveu cap control públic.