Segons la suma dels organitzadors, s'han reunit 10.000 persones en la protesta i 6.000 segons la sotsprefectura. A diferència d'altres vegades, des d'Hego Euskal Herria la gent ha fet més difícil el camí cap a Baiona, ja que existeixen obstacles per a travessar la frontera amb la pandèmia.

La manifestació ha partit d'una pancarta amb el lema “El basc necessita que se submergeixi! ”, han explicat. En primera línia han estat els representants dels quatre centres que s'han posat a experimentar el model d'immersió en el curs 2021-2022: Larraine, Idauze-Mendi, Aiherra i Orzae i Arrosako. La possibilitat de provar aquest model ha quedat ara en l'aire. Després dels representants dels quatre centres, han acudit representants de centres privats, públics i de SEASKA, que ja estan impartint l'ensenyament en el model d'immersió.

A més dels representants de l'ensenyament, segons informa el diari Naiz, en l'acte han participat dirigents polítics de diferents colors. Crida l'atenció, per exemple, l'alcaldessa de Biarritz, Maider Arosteguy, de la dreta conservadora.

Altres mobilitzacions similars s'han dut a terme en altres llocs de l'Estat francès sota la iniciativa Pour Que Vivent Ens Langues, ja que la decisió del Consell Constitucional afecta no sols a l'ensenyament del basc, sinó també a l'ensenyament d'altres llengües minoritzades de l'Estat.

El diari Berria ha entrevistat a Paul Molac, diputat bretó que va presentar en l'Assemblea de França la Llei de Protecció i Foment del Patrimoni Lingüístic al febrer de 2020. Després de la decisió del Consell Constitucional, el model d'immersió no ha ocultat la seva preocupació pel risc de retrocés: “Estem en període electoral: ara els de les regions i departaments, i l'any que ve els de la presidència. Què passarà després de 2022? Blanquer encara serà ministre d'Educació? Si és així, espero el pitjor. O un president radicalment en contra de les nostres llengües? Això també és possible. La Unió Nacional no és especialment favorable a les nostres llengües, i Marini Le Pen pot ser elegida presidenta. Per tant, sí: l'amenaça és molt clara. Fins a 2022 no, però després...”.