El soroll dels mitjans de comunicació està sent brutal. Davant aquest remolí, vull aclarir el meu posicionament en diferents àmbits:

En el primer tuit, vaig llançar diverses preguntes, entre altres, a @bcn_ajuntament, @bcnencomu, @adacolau i @marcserrasole: aquest és el seu posicionament cap a la llibertat d'expressió? De bo de bo?

He manifestat la meva incomprensió i preocupació, si l'Ajuntament era conscient d'aquesta acció, sigui o no. Si l'Ajuntament era conscient, seria un acte de censura selectiva terrible i inacceptable (de tots els murals, han cobert el rostre del rei emèrit i que assenyala els seus delictes. Casualitat? ).

Si l'Ajuntament no era conscient, em sembla greu que alguns treballadors, seguint el mandat de qui sap, actuïn de manera descontrolada sense seguir protocols concrets que garanteixin la llibertat d'expressió. També em preocupa saber qui decideix què s'encobreix, quan, per què i baix quins criteris o objectius.

Totes aquestes preguntes queden sobre la taula, juntament amb l'exigència d'aclariment.

Molta gent em pregunta si és cert que l'Ajuntament s'ha posat en contacte amb mi: sí, així ha estat, m'han dit que no hi havia cap ordre política per a tapar el mural, que senten el que ha succeït, que investigaran el cas perquè no torni a succeir, i que m'han ofert mitjans, permisos i facilitats per a tapar les despeses de reposició del mural.

Els he dit que no necessito cap perdó personal ni permís per a tornar a pintar. Fa anys que dibuixo a Barcelona i si hi ha algun problema amb els murals i grafitis, no és sobre el mural del diumenge, ni sobre Tres Xemeneies, sinó sobre l'ordenança cívica, la de la policia municipal (que era allí quan es va censurar l'obra) i la de Barcelona i la falta de garanties per al lliure exercici de la llibertat d'expressió.

Per tant, els he comunicat que les persones col·lectives que tenim el carrer com a marc de la nostra acció artística, cultural i reivindicativa, esperem que es posicionin clarament i inequívocament a favor de la llibertat d'expressió, en defensa de Pablo Hasélen i en tots els casos de censura i criminalització, i que intentin esclarir les responsabilitats perquè aquest tipus de casos no tornin a succeir de la mà dels qui vesteixen l'uniforme de l'Ajuntament. Només el temps ens dirà si això succeeix o si, en passar el remolí, tot roman igual.

En les últimes hores, l'alcaldessa ha realitzat un posicionament públic sobre el tema. A partir d'aquí cadascun ho valorarà en la forma que estimi més convenient. Què és, un posicionament tardà però honest? És una victòria petita i humil perquè hem pressionat prou perquè això es produeixi? És una acció de campanya? És així també per altres parts que s'han emportat les mans al capdavant? No ho sé, són successos plens de clarobscurs, d'interessos i de "polítics" (si em permeteu usar aquest sentit). No puc jutjar-me, i no vull que es converteixi en un mural l'arma de la campanya electoral.

Com m'agrada veure el got mig ple, penso que és una petita conquesta que hem aconseguit amb els pocs recursos que tenim al carrer: amb la mobilització. Si després de tot això tots els partits polítics que han protestat per tapar el mural fan un pas endavant clarament en favor de la llibertat d'expressió, allà on han pogut influir, tant a Barcelona, com en ajuntaments, barris, pobles i administracions, i responen al crit de la ciutadania per la llibertat d'expressió, potser hem avançat una mica, però el camí és llarg i el punt de partida (que ve des de lluny i en absolut del meu mural) és un terrible context de la censura, de la censura. Una situació clara i greu de la falta de democràcia, la judicialització de les dissidències i l'encobriment dels lladres, dels abusos de poder, que abasta tots els estadis d'aquest país i estat.

Continuarem protestant i fent ús de la llibertat d'expressió i jutjant als que cometen crims, i no als que assenyalem.