argia.eus
INPRIMATU
Els nens amb motxilla porten mig any sense veure als seus pares
  • La xarxa ciutadana Sare ha denunciat que els fills de presos bascos porten mig any sense veure al seu pare, a la seva mare o a tots dos. A Euskal Herria hi ha gairebé 100 nens, nenes i adolescents amb motxilles: “Quina autoritat, polític, jutge o ciutadà acceptaria tenir tants mesos sense veure ni abraçar als seus fills?”.
ARGIA @argia 2020ko uztailaren 21

La Xarxa Ciutadana Sare ha recordat que els nens i nenes amb motxilla viuen una triple condemna: no poder estar amb els seus pares en el dia a dia, la legislació d'excepció que s'aplica als seus pares i mares, i els milers de quilòmetres que han de recórrer per a veure als seus pares i mares per la política d'allunyament. En el context de la pandèmia, a més, se li ha sumat una pena: no poder reunir-se amb el seu pare o la seva mare durant més d'un mes. La majoria dels nens porten des de febrer sense veure als seus pares presos.

SARE ha explicat que en algunes presons se'ls ha advertit que el mes d'agost tampoc tindran "enfrontaments familiars". A més, “en un moment en el qual el fantasma dels nous confinaments, aïllaments i mesures és cada vegada major, qui pot assegurar als nens que puguin anar a veure a la seva mare a Galícia o a jugar amb el seu pare a Còrdova?”

Naturalesa, Irati i Lluna

Han subratllat que la situació dels nens amb motxilles que viuen a la presó és especialment greu: “Izadi, Irati i Ilargi estan en les presons d'Aranjuez i Picassent. Encara no s'han admès als familiars i convivencials, i no saben si els tindran a l'agost”. Abans de la pandèmia, aquests nens i nenes passaven els caps de setmana fora amb els seus familiars, “un procés progressiu imprescindible per a enfortir la connexió amb el carrer”. Ara, aquestes sortides estan tallades.

Han reivindicat que els presos i preses basques haurien d'estar a Euskal Herria fa temps i que cal fer passos a favor de la solució. “Com es pot avançar en la pau o en la convivència mantenint aquestes situacions que avui han emergit? També és imprescindible i urgent fer passos reals en el tema dels presos i exiliats”.