L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i dels moviments per a treballs menys brillants. A pesar que coneixia la seqüència, em va semblar tan penosa com la vegada anterior.
“Res canviarà”, em ve al capdavant. Ple de curiositat, vaig buscar la data de la meva partida i em va envair la incredulitat: 20 de gener de 2008. Fa disset anys ja s'anunciava l'arribada del periodisme i, no obstant això, moltes redaccions no han estat capaces d'adaptar-se a la nova realitat, que és molt més ràpida del que ens agradaria. Com és possible que després de tant de temps l'ofici segueixi ancorat en el passat?
Fa disset anys ja s'anunciava l'arribada del periodisme i, no obstant això, moltes redaccions no han estat capaces d'adaptar-se a la nova realitat
“Habiti with less” (més, amb menys), repeteix el director, assumint el paper d'un miserable. La situació actual ens ha obligat a això. Vivim en els mitjans de comunicació amb cada vegada menys treballadors i més adults. Xarxes socials, vídeos, correcció de textos, maquetes, notícies, etc. Els periodistes ens hem convertit en homes d'orquestra als quals se'ls exigeix tot tipus de coneixements, en camaleons professionals esclaus de les necessitats de l'actualitat.
En el seu discurs, la parella ha al·ludit a l'auge d'Internet i les dificultats per a rendibilitzar la publicitat en la premsa escrita. A conseqüència d'això, s'anuncien acomiadaments i el tancament de diverses delegacions repartides per tot el món. Alguns, a pesar que encara són joves, ho hem sentit en els nostres mitjans de comunicació.
Jo, que només porto set anys, analitzo amb tristesa la tessitura d'aquest treball, en el qual s'obstaculitza el desenvolupament dels quals porten idees fresques. És possible que algun dia els nous, farts dels menyspreus que sofreixen, s'esgoti la paciència i utilitzin els seus talents en un sector de reconeixement. Qui sap si el periodisme està morint pels hàbits de consum de la societat. Al meu entendre, la clau pot estar en la incapacitat d'evolucionar dels qui defensen l'ofici “de sempre”.
Per cert, veieu a The Wire. És obra mestra.
Jon Otermin Benito