No m'agrada cap d'aquests homes. Una d'elles ha estat denunciada per obligar a diverses dones a no adoptar mesures de protecció en les seves relacions sexuals amb elles. A més, sofreix un greu narcisisme que té el seu origen en la superioritat moral, segons la mateixa font. Quant a l'altre, és difícil saber per on començar a criticar-ho, ja que ha fet algunes accions menyspreables no sols contra les dones, sinó contra tota classe d'homes imaginables, excepte contra els homes blancs, conservadors i rics. No obstant això, no és d'estranyar que la gent jutgi a tots dos per diferents valors; al cap i a la fi, un és el líder dels Estats Units i l'altre està destorbant als rics i poderosos.
En les més de 300 pàgines de l'informe Muller es pot trobar que, segons el Govern, Trump ha intentat obstaculitzar la justícia (el que podria portar a l'impeachment o la destitució), però no ha aconseguit el seu objectiu perquè els seus sicaris no es van atrevir. Per tant, no creuen que hagi d'exigir-se-li responsabilitats. Assange, per part seva, ha estat extradit i empresonat de manera violenta per a ser extradit als Estats Units, ja que només va intentar cometre un lleu delicte d'hackeo, encara que no el va aconseguir.
No és la meva intenció defensar a Assange. Crec que l'esquerra hauria de deixar de blanquejar sistemàticament. Les bases de la seva identitat són les quimeres tecno-anarocapitalistas i la profunda mentalitat salvador-salvadora, i les denúncies per violència contra les dones em semblen versemblants, que podem esperar. Però aquí no hi ha problema. La veritat és que aquest home ha estat desvirtuat, detingut, vigilat i lloc en una situació en la qual pot perdre el cap per un presumpte intent de cometre un delicte, mentre que una persona rica i poderosa està sent excusada dels seus presumptes crims per mitjà d'un argument oposat.
En realitat, tots dos raonaments semblen raonables per separat. A la vista de tots dos, no obstant això, el funcionament del poder es reflecteix clarament en la seva cruesa. Assange, terrorista o salvador polític? Hem d'anar més enllà d'aquesta dicotomia simplista i començar a analitzar què ens compten aquests fets sobre la societat que estem creant.