Et proposem el següent repte: obrir el teu armari de front i mirar de dalt a baix i d'esquerra a dreta. No oblidis el que hi ha dins. Observa amb atenció tot el que guardes i (sincerament) contesta a la pregunta: Quantes robes no has utilitzat en un any?
Segons la Fundació Ellen McArthur, el consum dels ciutadans ha crescut un 60% en els últims quinze anys i el 30% del que està en els armaris europeus no s'ha utilitzat en els últims dotze mesos. Independentment que formis part o no d'aquest percentatge, aquesta dada demostra que consumim més enllà de les nostres necessitats, excepte excepcions, per descomptat. Prova d'això és que algunes marques de roba, generalment barates i de baixa qualitat, presenten anualment 52 temporades o col·leccions de roba (aproximadament una setmanal).
La indústria de la moda ràpida es basa en la producció massiva de peces de vestir, està inspirada en les últimes tendències i té una durada limitada, per la qual cosa és absolutament insostenible. D'una banda, perquè és la segona indústria més contaminant, per darrere de les energies fòssils: Segons la campanya de Roba Neta, la indústria de la moda genera anualment 92 milions de tones de residus i 1,5 bilions de litres d'aigua inservible, la qual cosa suposa el 20% de les aigües residuals mundials. D'altra banda, necessita mitjans enormes per a produir roba, però aquests recursos del planeta són limitats. Com si fos poc, és insostenible perquè oculta les jornades de 70 hores (el 80% dels treballadors del sector són dones), els sous ofensius, l'ús de tècniques i productes químics perjudicials per a la salut i els tallers allunyats del compliment de les condicions de seguretat i salut.
Observa amb atenció tot el que guardes i (sincerament) contesta a la pregunta: Quantes robes no has utilitzat en un any?
La Plataforma de Pobresa Zero de Sant Sebastià està composta per setze organitzacions i moviments socials de la ciutat, i creiem que aquesta realitat ens ha de portar a reflexionar sobre com consumim. Menys, i si consumim de forma més responsable, sostenible i conscient, produirem efectes positius en el nostre entorn i en altres llocs llunyans. El consum és un poderós arma per a transformar el món.
No obstant això, pensem que les institucions públiques han de donar respostes valentes, urgents, solidàries i justes per a formar part de la solució. Els proposem treballar per lleis vinculants per a protegir les persones i el medi ambient i fer que les empreses responguin de l'impacte negatiu de la seva activitat. Els exigim que promoguin un comerç local de qualitat, i no grans superfícies que creixen exponencialment a les nostres ciutats, perquè fomenten aquest tipus de consum desmesurat. Els demanem que reforcin les polítiques de cooperació al desenvolupament, que formen part de la solució de la crisi global que vivim.
Som conscients que les causes d'aquest problema són múltiples i diferents, i són conseqüència de decisions polítiques i econòmiques. Per tant, estem convençuts que les solucions han de ser globals i treballar en molts sectors. Davant els reptes i amenaces que té el nostre món, no podem estar estancats. Per tant, convidem a la ciutadania a participar i mobilitzar-se en les iniciatives que hem organitzat amb motiu del 17 d'octubre, Dia Internacional contra la Pobresa i l'Exclusió. En concret, la intensa reivindicació que hem preparat aquest diumenge 22. Partirà a les 12.00 des de la Pinta del Vent fins al Bell Aspecte de Sant Sebastià, sota el lema El cost real de la moda ràpida.
Plataforma Pobresa Zero de Donostia