argia.eus
INPRIMATU
Mor Mirin Jone Azurza, antiga directora de 'Zeruko Argia'
  • Mirin Jone Azurza Aristigieta mor el 16 de maig als 92 anys, segons informa Berria. Nascuda a Sant Sebastià en 1929, va ser una de les pioneres del periodisme basc modern i la primera dona que dirigia un mitjà de comunicació basc. Va ser director d'ARGIA en la recta final del franquisme, entre 1969-1975. Una dècada més tard va continuar en el periodisme, en Deia.
ARGIA @argia 2022ko maiatzaren 16a
Miren Jone Azurza, Argiaren proiektuko lehen zuzendari emakumea. (Dani Blanco)

Nascut en el barri de l'Antic de Sant Sebastià, va ingressar en la seu dels Missioners Seculars de Vitòria a l'abril de 1950. Després de dos anys de formació, es va incorporar a la docència en la Residència Ciutat Ducal d'Àvila i va ser director, com es pot llegir en la biografia de Wikipedia. A la fi de la dècada de 1950 li van proposar escriure en la revista catòlica Vida Nova. Després de passar un parell d'anys com a periodista, va decidir treure el títol. Va realitzar les pràctiques en el periòdic La Gaseta del Nord de Bilbao.

A principis dels 60 es va traslladar a Madrid per a estudiar periodisme: “Vaig estar tres anys, no vaig estudiar res, però sí que vaig aconseguir el títol. No obstant això, l'ambient allí era estrany. Jo sempre he estat euskaldun i abertzale, allí no estava molt content i vaig tornar a Sant Sebastià si vaig començar a treballar”. A la seva casa compraven Zeruko Argia i als frares de la revista també els va deixar la seva targeta de manera immediata, els quals van anomenar dos anys després. Andoni Iturria era llavors director i redactor Azurza, però ell ho va deixar i en 1969 els caputxins li van dedicar la direcció a aquesta última. El número 400 de la revista va ser realitzat l'1 de novembre de 1970 i es va celebrar amb un número especial.

“En aquella època del 60 també era la Llum del Cel, però apareixien amb petites lletres del Cel i amb una gran LLUM. L'església i la religió eren vives en aquella època i, per tant , hi havia notícies sobre elles, però es volien tractar en paral·lel a altres temes”, va assenyalar a Xabier Letona i Estitxu Eizagirre.

Un any després de la seva aparició en la Llum del Cel va ser nomenat director. En aquella època, Zeruko Argia era sobretot una recopilació d'articles d'opinió. Mirin Jon va veure clara la necessitat de professionalitzar i modernitzar el setmanari per a treballar tots els gèneres periodístics (entrevistes, reportatges...). Va voler fer una revista àmplia i llegible per a tots els bascos, en la qual Mikel Atxaga, el seu pròxim company, va ser present. Van formar un equip de redacció amb experts en diferents temes i van buscar col·laboradors locals per a escriure cròniques locals.

Per a llavors, la publicació ja havia fet el salt de l'ambient rural a la ciutat. Mari Karmen Garmendia, Begoña Arregi, Carlos Santamaria, Rikardo Arregi, Nemesio Etxaniz, Txillardegi (Larresoro) i molts més estaven escrivint allí.

A causa de les discrepàncies que va tenir respecte a la direcció de la revista, va abandonar la Llum del Cel i va realitzar estudis d'Història en la Universitat de Deusto. També va treballar en el diari Deia, escrivint sobre cultura i temes de Sant Sebastià. També tenia una columna d'opinió amb el sobrenom de Juan Olalde.

Posteriorment va col·laborar en altres mitjans de comunicació: Per a Garaia i Muga. De 1990 a 1996 va col·laborar com a voluntària en l'oficina de premsa del bisbe Josep María Setien.

Per tot el treball realitzat en aquesta carrera professional, la periodista Mirin Jone Azurza ha rebut nombrosos premis i reconeixements. En 2011 va rebre, per exemple, el Premi Rikardo Arregi d'Honor, juntament amb Inazio Agirre. L'any 2018, Euskaltzaindia li va nomenar membre d'honor.

Va estudiar Història en la Universitat de Deusto. A la fi de la dècada de 1970 es va iniciar en Deia i des de 1990 fins a 1996 va treballar com a voluntari en l'oficina de premsa del bisbe Josep María Setien.