argia.eus
INPRIMATU
Amb milers de passos, hem avançat molt
Nafarroako Sare Herritarra @SareNafarroa 2021eko urtarrilaren 25

El repte de gener d'enguany no era petit. L'objectiu, clar, gran: donar pas a l'impuls social dins del procés de tornada a casa dels presos bascos. Dificultats evidents. A l'epidèmia es va unir la neu. Molts obstacles perquè la gent surti, es mogui i es reuneixi. És possible visibilitzar el desig d'una àmplia majoria d'aquesta societat? Era el moment de posar en marxa totes les eines que teníem al nostre abast: creativitat, capacitat d'organització, treball comunitari... I sí, el resultat ha estat espectacular. Gràcies a tu.

A Navarra, les mobilitzacions es van dur a terme en més de 80 localitats i barris de la comunitat foral. 330 voluntaris van participar en l'organització... Ens reunim milers de ciutadans. Centenars de fotos i vídeos recullen i difonen per sempre la gesta. Impressionant per a qui vulgui veure; inevitable per als qui preferirien no veure.

"És beneficiós parar-nos en el camí, aixecar el cap, mirar enrere i prendre consciència de la grandària del tram ja recorregut, perquè és més el que hem recorregut que el que ens queda per a arribar al cim"

Ens sembla que som els primers a prendre consciència de la importància de l'aconseguit. Utilitzant una metàfora presa del muntanyisme que tant estimem, quan tenim a la vista les dificultats que haurem de superar per a aconseguir el cim que somiem, és beneficiós detenir-nos en el camí, aixecar el cap, mirar enrere i prendre consciència de la grandària de la part del camí que ja hem recorregut, perquè és més del que ens queda per a arribar al cim.

Avui, el repte d'alliberar el nus dels presos és el repte social que més pluralitat, més força i més consens aglutina en aquest país. Aquesta realitat innegable mostra que per a la immensa majoria de la societat, per als principals agents socials, polítics i sindicals, la desconnexió dels presos és la variable que es vincula a la convivència i a la solució; un repte que cal abordar com a poble, a la urgència d'aquesta societat de mirar als ulls a un nou futur. És molt significatiu el fet que les víctimes d'ETA s'estan bolcant cada vegada més en l'aposta per acabar amb la política penitenciària d'excepció.

Aquesta és la clau per a obrir el camí que hem de recórrer per a arribar al cim. Que tots confiïn que quan arribem al cim tots serem els vencedors, que hi haurà lloc per a posar els símbols de tots, que ningú voldrà quedar-se només per a ella i els seus símbols. Aquestes paraules de Gabriela Mistral poden servir per a simbolitzar la duresa del camí: tots tenim els peus ferits, dolguts; tots necessitem arribar com més aviat millor al lloc de descans i cura que només trobarem en el cim. El camí també se'ns presenta cada vegada més clar: cal deixar enrere l'era de la política penitenciària d'excepció; acabar l'allunyament, acomiadar als malalts i als majors. També estan establerts els agafadors per a fer el camí que ens porta al cim: un ampli acord per a la integració dels presos en la convivència o la posada en comú de les eines d'aplicació maligna de la llei 7/2003.

Bé, es va acabar la pausa per a adonar-se del que havia caminat. Reprenguem la marxa. Fem lloc als quals encara no s'han incorporat al camí, no hi haurà cims per a ningú, si no tots podem estar còmodes. No té sentit deixar per a més endavant els passos que es poden donar ara, perdre el temps només permetrà l'arribada de núvols negres i tempestes.

Veuen amb nosaltres! Sé el camí!