No és nou obligar els presos a realitzar tot tipus de treballs en qualsevol part del món. I El Salvador no ha estat en absolut una excepció: El Govern liderat per Nayib Bukel presenta com a novetat el Pla Res Oci (Pla Zero Oci). A través d'ella, prop de 3.000 persones preses en centres penitenciaris es troben avui dia treballant a mà d'obra. Obliguen els presos a realitzar tot tipus de treballs forçats, amb jornades de fins a vuit hores de durada, a canvi de la seva "estada en la presó" (és a dir, sense cap retribució).

El Pla Ezer Aisialdi Ez es basa en la "reparació del mal causat a la societat" de les persones preses, treballant per al govern en condicions de misèria. En aquest pla s'inclouen reclusos amb "bon comportament" ("rehabilitats"), amb l'objectiu d'iniciar la denominada "Fase de Confiança" i, a poc a poc, dur a terme les tasques que el govern ha establert (neteja, construcció, costura, etc.). Aquests treballs són trets de la presó, i el pla l'embeni com un "permís per a sortir a l'exterior".

Aquests "permisos" són progressius i, en definitiva, són jornades no retribuïdes. Primer, treuen als presos de la presó perquè facin jornades de quatre hores. A poc a poc, si continuen tenint un "bon comportament", se'ls apliquen jornades de vuit hores. En finalitzar cada jornada tornen a la presó. I en tot moment, les forces policials i militars controlen de prop als presos.

En funció de les hores de treball que realitzin, els redueixen les penes de presó, per la qual cosa a major nombre d'hores de treball, més temps acabaran teòricament els seus ingressos penitenciaris.

Els Jocs Centreamericans i del Carib (que se celebren cada quatre anys), per exemple, permetran aquesta mà d'obra dels presos. 500 homes presos d'El Salvador són obligats a construir pistes i estadis esportius i dones recluses a fer roba per a joves esportistes.