argia.eus
INPRIMATU
Declaració final de la manifestació de Bilbao completa
  • Desenes de milers de persones s'han reunit aquest dissabte a Bilbao en la plataforma Sare Ciutadana i el moviment Bake Bidea, en una manifestació a favor dels drets dels presos bascos. Sota el lema "El camí a casa a prop", demanen que es posi fi a una política penitenciària excepcional i que s'eliminin els obstacles que la Justícia espanyola i francesa està posant a la volta a la casa. Ja són sis els presos que han hagut de tornar a la presó després d'obtenir el tercer grau, per iniciativa de l'Audiència Nacional d'Espanya. A continuació, una declaració llegida íntegrament per Joseba Azkarraga, portaveu de la Xarxa, i Anaiz Funosas, membre del moviment Bake Bidea, després de la manifestació del dissabte.
ARGIA @argia 2023ko urtarrilaren 09a

Han passat 34 anys, en aquell Novembre de 1988, des que Madrid va posar en marxa una ambiciosa política d'allunyament i dispersió contra els presos polítics bascos i les seves famílies. Avui, enfront dels milers i milers de ciutadans arribats de tots els racons d'Euskal Herria, podem dir que ha estat difícil, però hem guanyat aquesta etapa. I entre tots hem guanyat.

Van ignorar la ferma voluntat de la societat basca d'afrontar democràticament aquesta vulneració de drets.

En aquest camí que ha suposat recórrer milers i milers de quilòmetres hi ha hagut un gran sofriment. Un greu mal moral i un enorme cost econòmic cada setmana perquè cap pres es quedés sense la visita dels seus afins.

Per això, avui comencem amb l'agraïment i la memòria. Hem d'agrair a la societat basca la seva generositat i la seva lluita contra les vulneracions de drets.

Volem agrair als qui han aconseguit mantenir encesa la flama de la reivindicació i la solidaritat en la carretera, amb Mirentxin, o al carrer, ajudant durant tres dècades.

I, quan anaven a visitar a familiars reclusos o tornar de la visita, volem recordar als qui van perdre la vida en la carretera. En la nostra memòria estaran sempre presents Rubén Garate, Argi Iturralde, Iñaki Balerdi, Antonia Fernandez, Mari Carmen Salbide, Leo Esteban, Jose Mari Maruri, Pilar Arsuaga, Alfonso Isasi, Iñaki Saez, Asier Heriz, Sara Fernández, Jose Mari Maruri, Pilar Arsuaga, Namezaga, Rosa, Amezaga. Totes són víctimes d'aquesta política penitenciària que ha imposat l'allunyament. Sempre Recordant!! !

El 8 d'octubre, a Sant Sebastià, us demanem que substituïu la cara de preocupació per una mirada plena d'esperança i alegria, perquè estem guanyant la batalla contra la venjança. Per sobre de l'odi i la revenja hem acostat el camí a casa. Encara que sigui a poc a poc, estem avançant, hem de creure més que mai en la nostra força i continuar avançant.

Aquest poble, les seves gents, la majoria política i tots els sindicats fa temps que prenem la decisió i el compromís de tornar a casa dels presos bascos. Els estats teníem com a objectiu posar-ho en marxa. Perquè correspon als presos i ajuda i necessitat per a la convivència.

Volem mirar al futur, construir un futur que sigui nostre, i per a això hem de decidir com construir-ho aquí. En la mesura en què els presos bascos formen part de la nostra societat, correspon a aquest poble decidir quan i com tornaran a casa i com s'integraran en la societat. D'aquesta manera, tots ens anem a resociar en el sentit més positiu del terme.

Sens dubte, totes les víctimes de totes les violències sofertes a Euskal Herria mereixen el nostre respecte pel seu dolor i el tracte igualitari per part dels governs. És més, mentre no busquem una solució a la qüestió de les víctimes, la societat no els doni el degut respecte, i mentre no se solucioni la situació dels presos bascos, no podrem parlar de convivència.

Aquest és el repte al qual ens enfrontem i reafirmem el nostre compromís de participar activament en la solució Xarxa Ciutadana i Camins de Pau.

Tenim molts obstacles per davant, obstacles importants que pretenen impedir que aquest país aconsegueixi una veritable pau i convivència, entre ells els tribunals especials i les fiscalies antiterroristes d'Espanya i França.

El que es coneix com a justícia, que, sobre la base de la venjança, decideix d'aquí a centenars de quimómetros si dona llibertat a persones poc conegudes i que no li interessen. I a més, no tenen en compte les evolucions positives de les persones privades de llibertat a conseqüència de les llargues condemnes, encara que les decisions dels tècnics penitenciaris ho accepten.

Utilitzar la sobirania és també prendre decisions sobre aquestes persones des d'aquí. Això és democràtic.

I aquest és el lema de la manifestació d'enguany: Camí a casa a prop! Són les paraules més adequades per a reflectir la nostra voluntat d'avançar.

I entre tots hem de fer-ho. Creant espais de convivència. La societat basca vol construir una convivència després de dècades de confrontació i violència. Volem posar fi al cicle de les violències i la repressió per a posar en marxa un cicle de pau, convivència i solució.

L'agenda dels drets humans no pot dependre de la conveniència partidista i de la raó de l'Estat. Els drets humans no es poden dividir en parcel·les. Constitueixen un tot, inclosa l'empatia amb els qui han sofert l'acció de les violències que s'han produït al nostre país.

Per això, condemnem la passió per la venjança d'aquells homes i dones que durant dècades han estat sense llibertat i que estan sofrint condicions manifestament millorables, que continuen retorçant lleis per a imposar una pena major. Més encara veient que no hi ha ningú en la presó per tortures o crims d'Estat.

De Kuartango a Estella, d'Oyón a Lekeitio, d'Hazparne a Santurtzi, d'Oiartzun a Vitòria, de Catalunya, de Galícia o d'Espanya, els que avui som aquí volem mostrar la nostra solidaritat i compromís.

Solidaritat amb els presos bascos i els seus familiars; solidaritat i empatia amb les víctimes de totes les violències, i reiterar el compromís de continuar treballant per a posar fi a aquesta situació que, sent injusta, ens fa mal a tots.

Hem demostrat que aquesta societat vol mirar cap endavant, que ha de desaparèixer el sofriment. En aquest sentit, només hi ha un camí, la mobilització social i la voluntat de la majoria política i sindical basca poden aconseguir mitigar el camí cap a la llibertat.

Sí, sí i sí: camí a casa a prop.

Presos, fugitius i deportats a casa!

Ho aconseguirem tots junts.