L'estudi mostra una concentració mitjana de 29 micropartícules de plàstic en les neus de l'Antàrtida. Aquesta xifra supera recentment el nombre de microplàstics comptabilitzats entre la mar de Ross i la barrera de gel de l'Antàrtida. El tipus de plàstic que més ha aparegut ha estat Polia (Polietilen tereftalat). Aquest tipus de plàstic s'utilitza principalment en la fabricació d'ampolles, envasos i teixits. Les mostres es van recollir en 2019.

L'estudi revela que és difícil saber d'on ha sortit el plàstic i assegura que hi ha dues opcions: que siguin les que s'hagin produït en ell o que els microplàstics hagin arribat a distància. L'estudi fa referència al fet que poden ser generats, ja que poden ser part de la indumentària dels qui investiguen o petites porcions dels equips de plàstic de les estacions de recerca, o a conseqüència de residus mal gestionats. Segons l'estudi, també és possible l'arribada a distància, ja que aquests microplàstics han pogut ser transportats per corrents oceànics o per circulació atmosfèrica de curt o llarg abast.

La recerca ha estat realitzada per un grup d'investigadors de la Universitat de Canterbury, a Nova Zelanda. L'equip està format per Alex R. Ocells, Laura E. Revell, Sally Gaw, Helena Ruffell, Alex Schuddeboom, Ngaire E. Wotherspoon, Michelle LaRue i Adrian J. McDonald. L'estudi s'ha publicat en la revista científica The Cryosphere.

Més microplàstics al voltant de les bases

La concentració mitjana de partícules de microplàstic és de 29 partícules per litre de neu. Han utilitzat 19 mostres per a dur a terme la recerca. El nivell de concentració de microplàstics més alt es va trobar entorn de les bases Scott i McMurdo, el triple de l'especificat en un comunicat: 82 partícules per litre. El nivell més baix es va trobar en la llengüeta de la glacera d'Erebus: 4 partícules per litre.