argia.eus
INPRIMATU
Carta oberta a Mikel Otero
Naroa Lpz. De Armentia Luzuriaga Mirari Aldalur Gabilondo 2023ko urtarrilaren 12a

Com a portaveu i secretari de la Transició Ecològica d'EH Bildu, Mikel Otero, mitjançant aquesta carta oberta volem fer algunes aportacions i preguntes al plantejament i estratègia de transició energètica i ecològica que s'està donant en aquest país.

En la proposta presentada per a donar resposta a la crisi climàtica, energètica i eco-social que vivim, es plantegen dos pilars fonamentals: un, la reducció del consum energètic. I dos: proveïment mitjançant energies renovables.

Quant al primer punt, en el que s'explica no s'especifica en què consisteix la reducció del consum d'energia. Es diu que cal baixar a la meitat l'energia consumida. Caldrà aclarir que aquest menor consum no ha de ser només de la despesa elèctrica, que no és l'energia que més utilitzem quantitativament en l'actualitat. La major despesa energètica que utilitzem (80%) correspon als combustibles fòssils. I no tota aquesta energia fòssil del 80% és electrificable. En aquest plantejament, per tant, hauria d'existir una estratègia que hauria d'orientar-se al decreixement. Si hem de consumir la meitat, la falta de plantejament que redueixi també l'ús de combustibles fòssils és evident.

Si consumim la meitat, la falta de plantejament que redueixi també l'ús de combustibles fòssils és evident

En la cerca d'energies renovables no es pot fer a qualsevol preu i qualsevol cosa. Ni dels oligopolis que hem dominat fins ara. Aquests busquen projectes més ambiciosos, costosos i laboriosos. Perquè es multipliquen els rendiments que obtenen per la construcció de grans obres. Es tracta d'una política basada en el ciment i les grans infraestructures. Amb el TAV encara no hem après què havia d'haver tret, 2.000 camions diaris per les nostres carreteres.

També es parla de "democratització de les renovables", de "competir pel control sobre aquestes energies". Ho fem només amb els projectes que creguem a partir d'ara? Què ocorre, per exemple, amb les estructures eòliques actualment en funcionament en tot el territori basc? Competirem també pel seu control? "Es va vendre tot", es diu. Però va ser un robatori! Els 44 parcs eòlics que es van instal·lar a Navarra i la CAPV en les dues dècades anteriors es van projectar amb diners públics. Ara totes aquestes infraestructures estan en mans d'Acciona i Iberdrola. Aquestes multinacionals energètiques, en plena crisi energètica, són les mateixes que no s'avergonyeixen de publicar els seus beneficis anuals. Mentrestant, nosaltres continuem pagant electricitat, gas i gasoil en les factures inflades, al so de la música de Galà, Felipe, José María, Josu Jon, etc. Es pot democratitzar l'energia i l'electricitat en un país en el qual ni tan sols la democràcia pot democratitzar-se? Entre aquestes autoritats que mantenen el règim del 78?

L'interès (i la decisió) del poble hauria d'anteposar-se als interessos corporatius

En Araba i Guipúscoa "seran necessaris projectes com Statkraft", es planteja. Qui posa les condicions aquí i a quin preu? Quin tipus de màquines, com i on col·locar-les, trien ells? O se'ls exigirà en primer lloc l'aprofitament de zones industrials degradades, per exemple? Sembla que l'execució d'aquestes obres en aquestes zones industrials no serà tan rendible per a elles. Necessitarà menys moviments de terra i ciment? Aquí també caldria anteposar l'interès (i la decisió) del poble als interessos corporatius, sigui com fos la seva procedència. Aquesta empresa noruega és una de les majors empreses energètiques d'Europa, en companyia i part dels grans oligopolis. Els seus treballs són promoguts i finançats pel banc noruec NorgesBank. Aquest banc és el tercer accionista d'Iberdrola per darrere de QatarInvestment i Blackrock.

Si se'ns exigeix assumir la responsabilitat d'aquesta transició, el primer que cal fer és protegir l'entorn que tant hem erosionat, preservar les connexions entre els espais naturals més reduïts i promoure projectes locals sostenibles que ens facin més autosuficients. No podem hipotecar més terra i poble amb grans infraestructures.

C.P. Naroa D'Armentia Luzuriaga (Vitòria-Gasteiz) i Mirari Aldalur Gabilondo (Azkoitia)