Segons les dades publicades per l'Observatori Basc de la Immigració, Ikuspegi (PDF), a pesar que el número d'empadronats ha augmentat, els fluxos cap a la comunitat han disminuït un 75,8% respecte a l'any anterior.

Per territoris històrics, Àlaba presenta el major percentatge de població d'origen estranger (13%), seguida de Guipúscoa (11,2%) i de Bizkaia (10,6%). A Navarra, per part seva, la xifra d'aturats se situa en el 16,4%.

La majoria dels naixements s'han produït en algun país llatinoamericà (51,7%), el 14,8% a la UE i el 14,2% al Magreb.

La feminització, relacionada amb les cures

La població d'origen estranger en la CAB es troba "feminitzada", segons l'informe de l'ONG. És a dir, hi ha més dones (52,4%) que homes (47,6%). No obstant això, aquesta distribució varia en funció del seu origen i territori. Els procedents d'Àfrica, tant al Sud del Sàhara com al Magreb, són en la seva majoria homes: aproximadament 6 de cada 10. En l'altre extrem, el 61,2% de les persones d'origen llatinoamericà empadronades en la CAPV són dones. "L'origen d'aquestes diferències s'entendrà en funció de les necessitats de la societat basca, ja que cada àrea té més o menys possibilitats d'inserció en el mercat laboral basc".

Amb el pas dels anys, els percentatges dels països d'origen han anat variant. Amèrica Llatina ha estat la zona principal, s'ha mantingut sistemàticament per sobre del 45% i s'ha anat incrementant. "La raó d'aquestes diferències cal buscar-les en la societat basca, ja que el perfil que demanda, en gran manera, està relacionat amb el servei domèstic i la cura".