argia.eus
INPRIMATU
Creen el grup Tinkuy a Vitòria-Gasteiz per a lluitar pels drets dels migrants
  • Els membres de Tinkuy han explicat que el problema està en la divisió Nord-Sud del món i han presentat un manifest de vuit punts per a lluitar pels drets de les persones migrants. En la presentació, el grup s'ha compromès a conscienciar sobre el canvi climàtic i ha explicat que el sud és el territori que suporta el sistema de producció i consum dels països del nord.
Julene Flamarique 2024ko urriaren 29a
Tinkuy kolektiboko kideak aurkezpenaren bezperan Tinkuy

Migrants de Vitòria-Gasteiz han creat el col·lectiu Tinkuy i l'han presentat el dissabte en el frontó Auzolana de Vitòria-Gasteiz. El grup neix per a lluitar pels drets de les persones migrants, amb una agenda pròpia de vuit demandes diferents. Afirmen que estan "en contra de les extrema dreta feixistes i les seves mentides" i que apostaran per una societat basada en la justícia i la igualtat, convidant a tot aquell que estigui disposat a participar. "No acceptem les mentides dels amos dels diners, ni el paternalisme dels qui diuen que ens protegeixen de les ONG i dels partits polítics, volen ser la nostra veu però sense donar-nos l'oportunitat de parlar per nosaltres mateixos".

Els membres de Tinkuy afirmen que la divisió nord-sud del món és injusta i que és “l'origen” d'un problema global. "Migrar no és fàcil i no és totalment voluntari". El grup, que neix en contra del que diuen els monstres racistes, ha explicat que les persones migrants beneficien a la societat, aporten més que reben. "Som treballadors, no som delinqüents", ha asseverat.

Al costat del racisme, el grup ha assumit la responsabilitat de crear consciència sobre el canvi climàtic i ha situat el focus del problema en el sistema de producció i consum dels països del nord, que més tard sofreixen els països del sud. En opinió de Tinkuy, la transformació de les estructures polítiques i econòmiques és fonamental per a fer front al canvi climàtic.

Agenda pròpia de vuit punts

La primera de les vuit reivindicacions presentades per Tinkuy ha estat la regularització immediata i massiva de les persones migrants treballadores. “És injust obligar a viure tres anys sense papers i amb assetjament policial per a aconseguir arrelament social”. Al costat d'això, han exigit el tancament dels centres del CIE i han denunciat que es tracta de "presons secretes".

També han reclamat la modificació de la llei d'estrangeria per considerar que vulnera l'empara constitucional de la igualtat jurídica. D'aquesta manera, han argumentat que les dones migrants sofreixen “una doble opressió”, ja que “són el suport del sistema de cures”.

També s'ha parlat sobre el sistema educatiu, i els membres de Tinkuy han demanat que s'incloguin continguts descolonitzadors en l'educació pública i en el debat públic per a generar reflexió sobre les bases racistes i l'eurocentrisme.

En aquest sentit, han recordat que les persones migrants tenen problemes a l'hora de crear habitatge i ocupació. Denuncien que “la burocràcia administrativa i els prejudicis socials” fan que les persones migrants aconsegueixin treballs pitjors i tinguin grans dificultats per a accedir a un habitatge digne.

Tinkuy ha conclòs la seva presentació posant l'accent en la necessitat de lluitar contra tots els discursos d'odi, als quals s'enfrontarà mitjançant una “mobilització permanent”.