“L'escola no pot deixar enrere als nens”, destaca el videoclip de la festa d'enguany. Es pot considerar una de les principals reivindicacions de l'escola pública?

Sí, el missatge principal del videoclip és que tots els alumnes que estudien a l'escola pública han de tenir els mateixos drets i oportunitats per a poder tenir el que volen en la vida, i per a això els centres necessiten condicions i infraestructures. El lema de la festa d'enguany és “Hazitik gora!”, amb l'objectiu de donar visibilitat a la bona feina que realitzen els col·legis públics de Rioja Alabesa.

Vostès són crítics amb la Llei d'Educació de la CAB que s'està coent.

Hem de reivindicar més que mai l'escola pública, perquè en el conveni educatiu acordat pels partits polítics del Parlament Basc i en els decrets que ja estan sortint veiem que la Llei no prioritzarà l'escola pública i que no serà bona per a l'escola pública. La gent ha de saber que la Llei d'Educació de la CAPV no té cap intenció de prioritzar l'escola pública, i el que és pitjor, l'escola pública està en perill.

L'últim exemple és l'esborrany de decret de planificació escolar, en el qual no se situa l'escola pública en el centre del sistema educatiu, sinó que planteja un sistema similar al de mercat lliure per a l'educació, a veure quin i quants alumnes són capaços d'atreure cada escola. I ja hem vist el resultat: aquesta planificació genera segregació. Encara que la llei vol entrar en la lògica del mercat, creiem que l'escola pública ha d'estar fos d'un plantejament d'aquestes característiques, que la clau és treballar en xarxa i crear una xarxa forta d'escoles públiques per al nostre futur. Fem de l'escola pública una xarxa forta, des de la participació i la col·laboració de tots.

La festa és l'aparador de l'escola pública. Quina classe pública tenim?

Sempre destaquem que l'escola pública és euskaldun, ja que ha estat l'eina més important per a euskaldunizar en aquest país. També és exemple d'oferir una educació de qualitat a tota mena d'alumnes i alumnes, i és molt important subratllar la idea de la comunitat, treballar conjuntament entre professors, pares i direcció. Aquesta és l'escola pública.

Quins destacaries dels debats i reptes que té sobre la taula l'educació pública?

Necessitem una planificació que prioritzi l'escola pública, amb més places públiques i que garanteixi una oferta pública en tots els llocs per a totes les edats. A més, l'escola pública ha d'estar ben equipada, necessita infraestructures i recursos adequats. També tenim un gran repte amb el basc: els pares i mares de l'escola pública han fet una aposta clara pel model D i encara tenim molt a millorar en aquest camí, entre ells, garantint l'ús del basc en els horaris extraescolars. Un altre repte és continuar construint comunitats participatives.