- Els sindicats de Mercedes declaren que la vaga convocada el dimecres va “ser històrica”. Seguiment del 95%, segons els sindicats, del 75%, segons la patronal, que eren més de dues dècades que els treballadors no suspenien la cadena de producció. Tot això sota la pressió de l'empresa, de les institucions públiques i dels principals mitjans de comunicació. Hi ha dos dies més de vaga convocats per a dimecres que ve i dijous en el context de les negociacions per a la renovació del conveni laboral. Hem parlat amb Igor Guevara, president del Comitè d'Empresa i membre del sindicat ELA, de les demandes de l'empresa i dels treballadors, de la inversió anunciada de 1.200 milions d'euros, de les claus de cara al futur, de les aliances sindicals i dels enfrontaments, del poder de les grans empreses privades per a posar les polítiques públiques al seu servei.
Quina valoració fan de la vaga del dimecres?
Molt positiu. Pràcticament tots els treballadors del taller van realitzar la vaga, excepte els serveis mínims i el personal eventual.
Fa més de dues dècades que la cadena de producció no es deté.
No ho sé exactament, però almenys 20 anys sí.
Esperaven o heu sorprès?
Estic molt orgullós de la resposta dels treballadors. En la situació en la qual ens trobem, sota la pressió de l'empresa i de la classe política, quan l'ambient en el comitè d'empresa no és el més adequat perquè tots els treballadors s'uneixin... Ens ha sorprès positivament.
Porteu any i mig negociant el nou conveni laboral. Quins són els principals nusos?
Estem parlant d'un any i mig perquè l'empresa el vol: la situació s'ha allargat a l'espera que s'aclareixi com s'anaven a repartir les ajudes europees. Això es va aclarir el mes de març, quan va començar la negociació l'empresa, dient que farà una inversió substancialment superior a la que havia promès.
Quines inversions li havien promès abans?
El mes de març, sense donar rigor, ens van dir que a Alemanya s'estava pensant en una inversió de 800 milions d'euros per al nou vehicle elèctric. Una vegada aclarida la de les ajudes europees, ens han vingut amb 1.200 milions, una mica més de concreció, però poc a dir.
En què condicionen les ajudes de la Unió Europea el projecte d'inversió de Mercedes?
Des de març s'han aclarit les condicions per a poder rebre fons europeus en l'Estat espanyol, i dels 1.200 milions d'euros, Mercedes és candidata a rebre 250 milions d'ajudes. A això cal afegir la "col·laboració públic-privada" anunciada pel lehendakari Urkullu, que no sabem en què es durà a terme.
"Les condicions laborals han canviat molt en els últims vint anys. La càrrega o el ritme de treball no té res a veure amb el de l'hora, i quant als salaris, el nostre poder adquisitiu ha baixat molt"
Mercedes té fama d'empresa moderna, que paga bé, que respecta els drets dels treballadors. Però vostès han denunciat una realitat molt diferent dels sindicats. Quina és la realitat?
Nosaltres som conscients que les condicions laborals que tenim són millors que les dels treballadors en general a Àlaba, però això no significa que hàgim d'acceptar que les nostres condicions empitjorin. Afortunadament o desgraciadament, som una referència en el sector del metall a Àlaba, i quan les condicions del que és referència es deterioren, les dels altres van per darrere. Defensant les condicions laborals dels treballadors de Mercedes, defensem les de tots els treballadors del metall d'Àlaba.
Dit això, les nostres condicions laborals han canviat molt en els últims vint anys. La càrrega o ritme de treball no té res a veure amb la de l'hora, i quant als salaris, el nostre poder adquisitiu ha baixat molt.
En Mercedes s'ha denunciat en diverses ocasions l'assetjament a alguns sindicats i la promoció d'uns altres.
Aquesta realitat és innegable, és coneguda per tots els treballadors. Un treballador eventual mai s'afiliarà a ELA perquè sap que mai serà fix. Hi ha assetjament a alguns sindicats i favoritisme a uns altres. També a l'hora de fer el treball sindical: a alguns, si superem les hores sindicals del mes en cinc minuts, ens lleven del salari; altres representants no cinc minuts, ni tan sols trepitgen el seu lloc de treball, sense cap conseqüència.
"UGT vol adormir-se aquest despertar dels treballadors que tots ens va sorprendre el dia de la vaga"
Seran uns vint anys que un amic em va allargar sorprès: "M'han dit que si vull fer el fix haig d'afiliar-me a UGT". Acabo de llegir la mateixa denúncia en un reportatge d'Alea.
L'empresa fa costat als sindicats signants de convenis laborals. Hi ha sindicats que ho utilitzen, que diuen als treballadors que si volen ser fixos han d'afiliar-se a ell –encara que després no poden complir amb tots els que els fan promesa–. És un secret evident entre els treballadors.
S'han establert dos blocs entre els sindicats: UGT i CCOO, d'una banda, ELA-LAB-ESK per un altre. Quines són les diferències?
La principal diferència és que nosaltres intentem tenir en compte l'opinió dels treballadors, i ells no. Fa un mes ELA, LAB i ESK plantegem en el comitè d'empresa la convocatòria d'una assemblea oberta de treballadors. UGT i CCOO s'oposen, Acció i PIM van sempre darrere d'ells. En el moment de la recollida de signatures, més del 50% dels treballadors van sol·licitar l'assemblea, gairebé el 80% dels treballadors del taller, i encara que la llei diu que el 33% és suficient per a convocar l'assemblea des del comitè d'empresa, van tornar a oposar-se.
Ahir [vaga del dimecres en les mobilitzacions del dia], els crits contra la sisena nit i la major flexibilitat van ser molt evidents. En les propostes que avui estan damunt de la taula, aquests sindicats no estan en contra, es limiten a posar un preu. No hi ha més que veure el nombre de persones que estaven en les mobilitzacions convocades per cada bloc, tant al matí com a la tarda, per a veure en quina posició estan els treballadors, encara que tenen majoria sindical [això és la composició del comitè d'empresa de Mercedes: 7 representants d'UGT i ELA, 4 de LAB i CCOO, 3 d'ESK, Ekintza i PIM.
Tenint en compte el que diu, temeu que alguns sindicats abordin els interessos de l'empresa en aquesta situació de conflicte?
Ja ho estan intentant. Avui mateix [dijous] UGT ens ha enviat la proposta que s'anul·lin tots els dies de vaga que havíem convocat anteriorment, també el que ells mateixos han convocat juntament amb CCOO per al 29 de juny, i que se sumin a les vagues del Metall d'Àlaba. Només el 30 de juny està convocada una vaga en el Metall d'Àlaba abans de l'estiu i després ja al setembre. UGT ahir ens va sorprendre a tots, vol dormir aquest despertar dels treballadors. Quan en les convocatòries de vaga davant el Metall d'Àlaba tampoc han quedat els seus delegats, ni tan sols van convocar als seus afiliats a la vaga.
"Els treballadors volen unitat, en les mobilitzacions això també ha estat evident"
ELA, LAB i ESK van convocar una vaga d'una setmana a partir del pròxim dilluns. Quina és la situació ara?
Els treballadors volen unitat, en les mobilitzacions també això ha estat evident. Nosaltres intentem tenir-ho en compte, però també expliquem que la unitat no és només anar plegats, sinó acordar a on anem. Però molta gent no ho entén. En la manifestació de la tarda del dia de la vaga, els sindicats ELA, LAB i ESK ens vam comprometre a tornar a traslladar la Sisena Nit no procliu al comitè d'empresa, a veure si aconseguim una unió sobre aquest tema. En el comitè d'empresa hem proposat a la resta de sindicats que s'anul·lin les convocatòries de vaga de dilluns i dimarts, i que el dimecres, dia en què tots els sindicats hem convocat vaga, es faci una assemblea oberta, es facin les seves propostes, escoltin els treballadors i es decideixin en conseqüència. La resposta l'ha donat UGT per nivells. Entorn de la sisena nit no diuen gens clar i es mostren disposats a l'assemblea, però si nosaltres ens comprometem a donar suport al conveni laboral en el referèndum els treballadors diuen que sí. Ells saben que nosaltres no estem d'acord amb la manera de fer els referèndums.
Què té dolent un referèndum?
És una cosa que ocorre fa molts anys. Diuen democràcia a la determinació de les condicions d'uns pocs entre tots. Nosaltres estem d'acord a preguntar als treballadors, però sobre les coses que afecten cada grup de treballadors. No ens sembla just que un gran nombre de treballadors que no es veuran afectats per la flexibilitat o la sisena nit, estem parlant d'uns 800 treballadors que no treballen en el taller, de prendre decisions sobre aquest tema. El mateix per als 500 treballadors que treballen en caps de setmana i festius: per què cal preguntar a tots a veure si accepten les condicions que es volen imposar a aquests 500?
D'altra banda, la marca és després, UGT ens demana que ens comprometem a aprovar el conveni laboral que es votaria en referèndum, quan encara no sabem quin seria el seu contingut. Clar, la seva jugada és que nosaltres no ens neguin, perquè ells argumentin que no accepten l'assemblea oberta perquè nosaltres renunciem al referèndum.
"A veure si l'assemblea de treballadors aconsegueix desbloquejar el bloqueig que tenim en el comitè d'empresa"
I CCOO quines ha dit?
En la reunió diuen que estan disposats a comprometre's contra el sisè tema, però que cal buscar alternatives. No em fa una actitud comprensible: hauràs de buscar alternatives si estàs a favor d'aprofundir en la flexibilitat. Plantejar alternatives és tasca de l'empresa, que ha vist que els treballadors manifesten clarament que no al seu sisè torn. En qualsevol cas, es compromet a lluitar contra la sisena nit. Quant a l'Assemblea General, en principi sí, però també parla d'alternatives, citant les enquestes. Però a veure com ho fa per a garantir la transparència de les enquestes... Jo no conec cap eina més transparent que l'assemblea, en la qual els treballadors puguin participar i discutir.
Llavors, en quin ha quedat el calendari de vaga?
En el comitè d'empresa ELA, LAB i ESK hem dit directament que anul·lem les convocatòries de dilluns i dimarts, mantenint els dimecres, dijous i divendres. CCOO planteja el dimecres i el dijous, i nosaltres l'hem aprovat. Prioritzem l'assemblea general i les mobilitzacions conjuntes. Si l'assemblea de treballadors aconsegueix el desbloqueig del comitè d'empresa. Però la de l'Assemblea veig complicada, perquè intenten evitar-la constantment.
Les principals institucions públiques de Vitòria-Gasteiz, Àlaba i la CAPV s'han desplaçat clarament a favor de l'empresa, demanant al personal que actuï “responsablement” o “sense sorolls”. Des dels sindicats han denunciat la “pressió” de les organitzacions, com afecta als treballadors?
No és la primera vegada, és la pressió que es repeteix cada vegada que hi ha negociació del conveni laboral, perquè, encara que aquesta vegada és major, la inversió seria major. Però les institucions no han començat a parlar just ara per casualitat. Quan Mercedes va esmentar 800 milions al març també parlaven, però segurament Mercedes els va dir: "No surtis ara, que encara no tenim definit el projecte, perquè no sabem en què quedaran les ajudes europees". En aquesta ocasió han sortit dos minuts després d'anunciar la inversió. No dir que gràcies al treball dels treballadors de Mercedes l'empresa ha decidit invertir a Vitòria-Gasteiz, sinó que acceptem les condicions per a demanar als treballadors. Han parlat del conflicte i que el conflicte és clar quan es diuen vagues, però també quan se'ns demana que augmentem les jornades, que els plusos es congelin durant sis anys o que el salari no pugi segons l'IPC.
"Mercedes no és una empresa, és l'ambaixada d'Alemanya a Àlaba"
El que hem vist aquestes setmanes no és un exemple d'enfocament neoliberal generalitzat? Mercedes a Àlaba, Volkswagen a Navarra... La societat i els treballadors som els que estan en deute amb l'empresa per crear "riquesa" i "llocs de treball", i no al revés, per la qual cosa cal fer tot el possible per a seduir-los: els treballadors accepten qualsevol cosa, les institucions recondueixen els recursos públics en benefici d'ells...
És evident. Jo solc dir que Mercedes no és una empresa, sinó l'ambaixada d'Alemanya a Àlaba. Aquí dins ho fan i ho desfan a voluntat. Jo entenc que l'administració s'ocupi i que una empresa com Mercedes treballi per a seguir allí, però no pot ser a canvi de les condicions laborals dels treballadors i de l'aportació de diners. Tenim aquestes experiències en altres empreses, s'han anat i han acomiadat treballadors.