El museu Mendietxe ha obert les seves portes, ja l'hem llegit en Berria. I penseu en el botepronto, "serà aquest el museu que la Fundació Museu del Muntanyisme Basc, EMMOA, pretenia obrir? ". El periodista Ramón Olasagasti ens ha aclarit els dubtes: "El museu neix de la fusió de l'alpinista Alex Txikon i la família Soraluze, en el Convent de les Esclaves d'Azpeitia". No, no té res a veure amb el Museu del Muntanyisme Basc, el de Tolosa era el de crear...
"Aquesta és una de les col·leccions més grans del planeta; hi ha peces de gran valor, i darrere de cada peça hi ha una gran història", ha destacat Alex Txikon, en referència al Museu Mendietxe. En ella es troben, per exemple, una postal enviada per George Mallory i Andrew Irvine des del camp basi de l'Everest en 1924; la tenda de campanya utilitzada per Reinhold Messner en 1980 a l'Everest; la part més antiga de la col·leccionista d'Azpeitia (Col·leccionista de Marvon 80); la part més petita de la col·leccionista de Chon.
"Puc passar cinc hores explicant la qualitat i el valor de les peces que són aquí, però el millor és que vinguin i que la gent el vegi a simple vista", diu Txikon. Esquís, cascos, ulleres, grampons, bastons, botes, raquetes, arnesos, més de 250 piolets, entre ells un que va pertànyer a François Simond, l'alpinista de Lemoa destaca que "en aquest museu hi ha una història viva".
"Tot va començar fa vint anys, en 2004, en els vessants de l'ochomil K2", ha escrit Olasagasti en el seu compte personal de Berria. En aquest any, Txikon va trobar una ampolla d'oxigen italià per a la primera ascensió del K2 de 1954 i la va baixar. Aquesta va ser la primera peça, i en les següents expedicions va començar a recollir més peces. Les guarda en una habitació de la golfa del Convent d'Esclaves d'Azpeitia, ja que la seva família Soraluze, propietària de l'edifici des de 1998, era amiga seva.
"Ens agradaria que això fos un començament", han subratllat Txikon i Mikel Soraluze, impulsor de Mendietxe i un dels integrants del jurat. "A dalt hi ha 500 metres més, ara com ara buit, i seria molt bonic que també es readapti i anar-te a vestir. Fins ara, sense cap mena de diners públics, gràcies a molts patrocinadors hem dut a terme el projecte, però a partir d'ara serà imprescindible el suport de les institucions públiques per a continuar ampliant i millorant Mendietxe".
Suport de les institucions públiques i museu del muntanyisme basc
Acabem de dir-ho. El d'Azpeitia i el Museu de la Fundació EMMOA són dos projectes singulars. I en què consisteix el museu del muntanyisme basc? Olasagasti ha escrit l'anàlisi de la pregunta en Berria: "Mendietxe és un preciós museu de peces històriques de la muntanya. No és, no obstant això, un museu del muntanyisme basc. En Mendietxe no estan els set fullets que el pioner Andrés Espinosa va escriure a les seves mans per a donar a conèixer les vivències dels Alps i l'Himàlaia; en Mendietxe no hi ha una col·lecció històrica de fotografies d'Antxon Bandres Azkue; en un magatzem històric que Anjel Sopeña va utilitzar fa un segle en la primera escalada històrica de Fraileburu (..)
“Som una mica ignorants de la nostra història”, ens va comptar Antxon Iturriza, membre de la fundació EMMOA, en el reportatge que publiquem al febrer amb motiu del centenari de la Federació de Muntanya, mentre assenyalava els objectes plens de caixes apilats en les oficines de Martutene. El projecte del museu va arrencar fa uns vint anys amb l'objectiu de recopilar i donar a conèixer el seu patrimoni; al febrer dèiem que era possible que s'inaugurés a curt termini (a la casa Arkaute de Tolosa), però el projecte no està cap enrere.
“Ha estat un procés més llarg del que pensàvem”, ens va reconèixer llavors Iturriza. “Crèiem que presentaria el projecte i els sorprendria a tots, però t'adones que per a complir uns somnis es necessita diners i... Encara que l'Ajuntament de Tolosa ha mostrat una actitud molt positiva, necessitarem el suport de més institucions”. Existeix a més un problema: “Qui prendrà el nostre testimoni? Estem en edat avançada, estem en plena activitat i si volem que el museu s'estabilitzi, en part caldrà professionalitzar-lo, perquè no estem en la millor època per a buscar voluntaris”.
EMMOA emmagatzema gran part del material acumulat durant anys en dues sales d'un edifici de Martutene. En una de les oficines estan els documents (llibres, periòdics i revistes, fotografies, guies, mapes...) i en l'altra el material de muntanya (piolets, esquís, chamarras, botes, grampons...). Entre ells es troben els grampons i esquís de fusta de Maritxu Urreta, fundadora del Club Basc de Càmping, l'alpinista Trini Cornellana, que en 1976 va lluir l'abric en la fatídica expedició de Shakume (l'Afganistan), la primera dona que va pujar la muntanya, i la que Gregorio Ariz portava en l'expedició Everzio. Un tresor immens, captiu en onze caixes.
No mereix el muntanyisme basc per fi un museu, per petit i senzill que sigui, per a albergar tota aquesta història i aquest llegat il·limitat? Olasagasti ha finalitzat l'anàlisi amb una pregunta. És fàcil contestar que sí, però...
Mentrestant, gaudim de la col·lecció del Museu Mendietxe, que s'ha instal·lat en el Convent de les Esclaves d'Azpeitia, on hi ha moltes i belles peces.