Amb motiu del G7 d'Hiroshima, la temptació de tornar a dir el que Marx ens ha fet repetir en massa ocasions, posant-nos en boca d'Hegel, no és fútil: “Diu Hegel que tots els grans esdeveniments i personatges de la història universal apareixen dues vegades, però se li va oblidar dir: una vegada com a tragèdia i una altra com a farsa”.

No crec que ningú pugui negar que el 6 d'agost de 1945 va ser una tragèdia. Tampoc podran negar les desenes, centenars de milers de japonesos que van morir després, que a penes tenien res a veure amb el desenvolupament de la guerra els qui comprin a cegues l'argument que “va ser un acte d'escurçament de la guerra” seguint la història oficial dels Estats Units. La conseqüència és que l'actual Truman també mostra la seva menor intenció de reconèixer que va ser el major acte terrorista de la història.

Serà llavors la farsa del 2023 d'Hiroshima? Sí i no. A la vista de l'invenció de les set autoritats superiors que es van acostar al monument a la memòria per a fer una ofrena floral, jo diria que a més d'una farsa existia una tòfona. I llegint el seu comunicat sembla que les armes atòmiques van ser usades per Rússia, Corea del Nord i la Xina.

Però és legítima una altra concepció de l'esdeveniment. També afegida a la història, però de la farsa poc. No crec que els set que s'han reunit a Hiroshima no s'haguessin adonat fa un segle i que el quart són els mateixos que van constituir l'Aliança de les Vuit Nacions. Precisament per a tirar tíbies contra Rússia, la vuitena part de l'hora.

Però, sobretot, per a emetre amenaces, malediccions i trucs contra la Xina que ara està a punt d'anar. Aquest era el veritable objectiu del G7 d'Hiroshima. I si ells no s'han adonat, a la Xina han vist clarament la semblança, jo crec. Encara que s'ignoren i miren a Xi’an.

Tornant a la reflexió d'Hegel (i al comentari de Marx), que era un profund coneixedor de la Xina –i, com és obvi, el seu fervent repudiador–, hi hauria una tortuositat de la paritat en Shimonosek durant el segle i quart que ha passat pel Lloc de Rebel·lió i Legalització de Boxer. No en va, com ho demostraria Hiroshima.

Venir al barri i desafiar a la Xina, avui dia, pot donar algun benefici en algunes opinions públiques occidentals. Però a ningú li ingressa en Zhongnanhain. No es convenç en el medi ambient.

Perquè la política de la performance demostra no sols por.