El que m'exasperava molt és la manera en què alguns metges parlen al pacient. Ens parlen de dolor com si fóssim nens. Com m'han fet dos trasplantaments renals, sé de què em refereixo: entre altres coses, m'han posat un tub a l'interior del penis. A causa de l'anestèsia, no vaig sentir com m'havien ficat, però a l'hora de sortir, tenia por, havia d'ajustar. Pel que sembla, quan m'operaven em van introduir un petit tub a l'interior del penis per a evitar les fugides d'orina i, inevitablement, m'anaven a extirpar.

Vaig preguntar al jove uròleg si em feia mal. “Gens de dolor, una mica de molèstia”, va respondre l'uròleg, que treia una ploma de la butxaca de la bata blanca per a reforçar les seves pròpies paraules, perquè en aquest moment no tenia necessitat d'escriure res.

L'experiència m'ha ensenyat que la paraula molèstia és un eufemisme que utilitzen els metges, una falsa via de fuita que sali fàcilment de la boca dels metges per a evitar la paraula dolor. Perquè el dolor és només personal i, per tant, si aquest uròleg mai ha sentit el que és ficar i treure el tub cap a dins i cap a fora del seu penis, no hauria de dir res, perquè ell no sap el que se sent i fins a on és el dolor insuportable, el dolor agut, el dolor insuportable o un inconvenient, sinó un petit obstacle –una molèstia–.

Com soc tenaç –o, si ho prefereixes, insistent, obstinat– li vaig fer una segona pregunta amb la intenció de predir el mal que anava a causar-me, per a preparar-me millor, o: “D'1 a 10, Quin dolor?”. L'uròleg va respondre “cinc”, massa pensatiu, aixecant la ploma que porta a la mà, com per a reforçar la seva paraula. Lamy té una ploma, un alemany ingenu. Potser pot regalar-li un altre Lamy més elegant.

I arriba el moment en què l'uròleg porta a la mà un instrument com una agulla, no, no és una ploma. M'ha explicat que tinc un globus en la part interior del tub perquè el tub no surti per si sol, i que se'm posarà anestèsia, ficant un altre petit tub i buidant el globus sortirà el tub. Ho va dir amb molta facilitat. El resultat del dolor, “bosta”, m'ha semblat una nota molt baixa per al dolor que he sofert; naixem per a veure onze, no cinc. És veritat que no ha estat molt llarg, però el sofriment que m'ha causat no és una cosa que desitjo a ningú.

No li regalaré ni molt menys una ploma a l'uròleg.

Dilluns que ve, la cita serà en el Teatre Arriaga de Bilbao.

Josu Jimenez Maia, escriptor