argia.eus
INPRIMATU
Meaka-Irimo continua viu!
  • Fa temps un cop de vent ens va anunciar que una empresa anava a construir una central eòlica en el mont Irimo. La majoria no ho creia. Menys encara els que coneixen l'orografia i el caràcter rocós del mont Irimo. -Però sap vostè quina destrossa farien en baixar la muntanya fins que s'aplanessin? ", -Impossible, impossible!
Taldea Meaka-Irimo Bizirik 2024ko uztailaren 12a

Així arribem al 7 de novembre de 2023 a la reunió oberta d'informació sobre la central eòlica que l'Ajuntament vol dur a terme en Meaka i Irimon Capital Energy. En ella van caure moltes coses, entre elles dues grans lloses en forma d'aerogenerador. Aquestes han estat les primeres pedres de la plataforma popular Meaka-Irimo, com les que col·loca el Lehendakari en les obres oficials. Aquesta mateixa setmana un grup de ciutadans va organitzar la primera reunió, i des de llavors, ens hem reunit gairebé totes les setmanes.

Poc després, el 15 de desembre, es va publicar en el Butlletí Oficial del País Basc el projecte presentat per l'empresa Trekutz. Això ens va portar a accelerar la velocitat, a crear una dinàmica que l'equip que partís de zero havia d'idear per a donar resposta al que el marc legal requeria. Afortunadament, i per desgràcia, ja tenien experiència en altres pobles i valls, i amb la seva ajuda –també– presentem al·legacions el 6 de febrer de 2024, amb la signatura d'un total de 3.022 persones.

Durant aquests mesos hem tingut cinc ponents al poble, cadascun des de la seva àrea ens ha explicat les ribes d'aquests macroprojectes. La veritat és que no hem trobat moltes raons per a tirar coets; les ombres han aparegut més sovint, encara que en la majoria de les ocasions es trobés un llamp de llum, encara que fos llunyà, per a seguir en aquesta lluita.

Un dels més importants és deixar als joves del poble i als quals vinguin després d'ells Meaka i Irimo molt animats i animats. Això és el poc que ens queda en Antzuola

Segurament, el més important és deixar als joves del poble i als quals vinguin després d'ells, Meaka i Irimo, vives i estimulants. Això és el poc que ens queda en Antzuola, després que l'autopista Beasain-Durango, el TAV i la línia d'alta tensió hagin destruït tot el trajecte.

Algú pot tenir la temptació de considerar a les persones dels grups que lluitem contra aquests macroprojectes com NIMBY, és a dir, que no volem en nosaltres perquè som una mica capritxosos i que ens és igual el que passa fora del nostre àmbit.

T'equivoques, has caigut en la temptació. En efecte, cada vegada és més evident que totes elles venen del mateix lloc i tenen una sola fi. Hi ha raons de pes per a fer front a aquests macroprojectes, portarem tres.

Justícia social: en el malson de l'electrificació del capital, aquí rebem els últims cops, hi ha territoris i persones explotades per a obtenir totes les matèries primeres necessàries per a fabricar els dispositius que volen posar per davant. A escala reduïda, l'espai urbà basat en l'economia ficció no pot continuar saquejant el camp i acumulant beneficis en paradisos. L'objectiu ha de ser aconseguir que totes les persones tinguin vides habitables.

Supervivència: Si no cuidem –i millorem el poc natural que ens queda–, estem treballant en el forat de l'entrada dels nostres cadàvers. En nom de l'ecologisme, no podem destruir la trama de la vida que ens manté vius. El sostenible no és sinònim d'habitable.

Els límits de la vida: hem de traslladar l'ambició material als límits del planeta, i a això dirigir totes les polítiques públiques, en les quals la cura de la vida de tots i totes és l'eix. Necessitem energies renovables, però dins d'aquests límits.

El temps avança i a mesura que les raons de la nostra lluita es multipliquen, el termini per a respondre a les al·legacions està cada vegada més a prop: 6 d'agost de 2024. És casualitat que les respostes arribin en època de vacances?

Com hem fet els últims mesos, el dia 16 tornarem a Vitòria-Gasteiz –de 10.30 a 11.30–, enfront de la seu del Govern Basc, per a reivindicar que Irimo volem viu, de paraula i de paraula, cridant i cantant. En aquesta ocasió, igual que la senyora Tàpia, convidarem al nou conseller, Mikel Jauregi, a venir a conèixer a Irimo i a escoltar les nostres raons.

Perquè Antzuola no vol més projectes destructius i perquè els joves tenen dret a un futur més habitable i just, Irimo Bizirik!