Convocades per les associacions de pares i mares, la protesta ha tingut lloc en onze ciutats catalanes, entre elles la de tallar 45 carrers a Barcelona. La pròxima cita és el dia 23 d'abril: estudiants, pares i personal educatiu tornaran a prendre les carreteres per a reivindicar entorns escolars més habitables.

A Bilbao, l'escola pública Cervantes també va sortir al carrer el mes de març passat , coincidint amb el moviment Escoles de Rebel·lió. Els pares de Cervantes han recordat que fa temps que la reivindicació de convertir en zona de vianants la zona del col·legi i de millorar la zona, sota el lema “No cotxes, salut sí”. “A Bilbao s'ha fet un esforç per a llevar espai als cotxes i donar-l'hi als hostalers perquè posin terrasses. Per què no es pot fer el mateix amb els espais escolars?”.

En la mateixa línia, la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Àlaba, Denon Eskola, ha sol·licitat recentment la implicació del Govern Basc i dels ajuntaments en la transformació dels entorns escolars.

Una ciutat amb nens al carrer és una ciutat sana

No són pocs els que no sols demanen entorns escolars, sinó que en general els pobles siguin més habitables i més amables. Des de fa anys es va posar en marxa en nombrosos pobles la iniciativa que els nens i nenes vagin a escola pel seu compte: a peu i en grup, descobrint el poble, vivint i gaudint de l'entorn, fent el camí de manera autònoma amb els més petits i majors, assumint el carrer i els obstacles i plaers del carrer. Quan vam donar a conèixer aquesta bella iniciativa recuperem les paraules del pedagog italià Francesco Tonucci: “Si hi ha nens que juguen, passegen o estan solos a la ciutat, és una ciutat sana. No obstant això, si no es veu cap nen a la ciutat, és senyal que la ciutat està malalta. Una ciutat on els nens circulen pel carrer és segura, no sols per a nens, sinó per a ancians, discapacitats i per a tots els ciutadans. I perquè els nens puguin sortir solos de casa, cal canviar la ciutat, encara que sigui a poc a poc”.