argia.eus
INPRIMATU
Després de la polèmica del procés de matriculació, la Llei Basca d'Educació torna a la seva meta
  • El parlamentari d'IU, Iñigo Martínez Zaton, ha criticat el decret de planificació i l'ordre d'aprovació del Govern Basc, ha denunciat que hi ha famílies que volen matricular-se en el col·legi públic i que han destinat al concertat, i ha afegit que les declaracions de la Federació d'Ikastoles són “perilloses”. Adverteix que les decisions del Govern van en contra de l'Acord Educatiu i que les coses “si no canvien molt” no donaran suport a la Llei d'Educació.
Mikel Garcia Idiakez @mikelgi 2023ko apirilaren 12a

La UEU Elkarrekin Podem està lluny de donar suport a la Llei d'Educació de la CAPV, segons ha informat Martínez Zaton a una agència de notícies i li hem preguntat pels motius. El decret de planificació estableix “i per tant són fonamentals” el mapa escolar i els àmbits d'influència per a l'elecció del centre, recorda Martínez, “però el decret de planificació publicat pel Govern no garanteix places públiques per a tots, per exemple, en vuit localitats no hi ha escoles públiques, encara que en l'acord d'Educació acordem que es garantiran places públiques en tots els llocs”. Diu que "El Govern està en contra dels acords en l'acord educatiu", i prova d'això és l'ordre d'aprovació que segueix la línia del decret de planificació (el decret de planificació s'ha fet per a cinc anys, l'ordre d'aprovació surt cada any). Fruit d'aquesta ordre d'admissió són les tensions generades pel procés de matriculació: algunes famílies han denunciat que han quedat sense plaça pública i altres no han obtingut plaça en el centre concertat triat. La Confederació d'Ikastoles ha anunciat que els alumnes que han sol·licitat matrícula en les ikastoles no seran enviats a altres centres.

“La crítica a l'ordre d'admissió és que la distribució entre els centres es fa tenint en compte a tots els alumnes, no sols als quals es consideren vulnerables, però el mandat té la diferència que la diversitat és un intent de repartir-se entre totes les escoles, i les declaracions de les ikastoles, com sustentades en els diners públics, són perilloses, perquè ara no compleixen les mesures contràries a la segregació i cal prioritzar el dret a l'educació i a la inclusió social, per sobre del dret de triar a la família a l'educació: cal es garanteixi progressivament i a totes les condicions a totes les patronals, i a totes les educant i a totes les educant.”

En relació amb la bullícia que ha generat el procés de matriculació, el Govern respon que el 94% de les sol·licituds respecten l'opció de la família i revisen els casos en els quals es reclama

El Govern Basc respon que el 94% de les sol·licituds respecta l'opció de la família i revisaran els casos en els quals s'hagi presentat alguna reclamació. Davant la direcció que pot prendre el Govern, Martínez diu que cal prioritzar la xarxa pública: “Es va signar el conveni per a reforçar l'escola pública, i si la caiguda de la natalitat suposarà menys matriculació, més gent haurà d'anar al públic i menys al concertat”.

En canvi, "les decisions del Govern no són favorables a l'escola pública", segons Martínez, i subratlla que l'Administració ha signat el pacte amb els centres concertats per sis anys, “garantint el nombre d'aules que té actualment per sis anys més. Una vegada finalitzat el pacte del Govern amb els concertats, deixar aquests centres sense concert no és un objectiu aliè, però hi ha una diferència entre renovar el concert i garantir el nombre d'aules a sis anys quan el nombre de matriculacions està baixant”. Martín opina que això és en detriment de l'escola pública, per la qual cosa s'oposa a l'acord educatiu. “En aquest moment estem en contra de la Llei d'Educació, i caldrà canviar molt les coses perquè tingui el nostre vot”.

Malgrat tot, una vegada presentat l'esborrany de llei, el projecte de llei elaborat pel Govern el necessitava per a desembre en el Parlament Basc, però encara no s'ha presentat en el Parlament i el parlamentari ha criticat el procés. “A nivell polític, no entenem què està passant per a retardar tant el text, no sabem on està el problema, perquè a nosaltres no ens ha donat cap mena d'informació sobre el tema el Govern, encara que ha estat negociant esborranys amb altres partits”.