argia.eus
INPRIMATU
Una Masterclass en Sanagustin
Amets Aranguren Arrieta @ametsaranguren 2023ko urriaren 27a

Degoteig + Bedi
Quan: 21 d'octubre.
On: Sanagustin Kulturgunea d'Azpeitia.

(Foto: Associació cultural sobre cultura)

-----------------------------------------------

Haig de reconèixer que faig el que no faig amb altres disciplines artístiques amb la música i poques vegades vaig a concerts de grups musicals que no conec. A més de l'escenari, hem compartit avui un sopar amb el quartet d'Ithaka: Josune, Leire, Aran i Eneko.

No és la primera vegada que toquen en Sanagustin d'Azpeitia, el concert que van oferir fa uns mesos en el petit escenari de la sala. He vist en la prova de so i m'ha fet inevitable comparar als quatre joves que estava veient en l'escenari amb l'Ibil Bedi de fa uns anys. Fa quatre anys que nosaltres somiem amb estar en el tablado petit de la sala i estar en el gran, que han necessitat només uns mesos. Normal. No sé com seria aquell primer concert, però no crec que estigués molt lluny del que es va donar avui… uf, potser el necessitaven des del principi.

Els pregunto entre l'amanida i les cuixes de pollastre, a veure amb quines sensacions volien acabar avui el concert, quin era el seu “objectiu”. Els quatre ho tenen clar: són conscients que això sempre influeix, però no volen estar en l'escenari en funció del feedback del públic, no volen que això condicioni la seva actitud.

És l'únic noi en el grup i no és bateria. La part central del tablado es troba a vegades buida, depenent del cant. Aquest centre és de tots i alhora no pertany a ningú. Ja havia sentit parlar de “tenen semblança amb TOC” i pot ser, però no crec que necessitin comparar-se amb ningú. Vaig fluixejar amb el concert. A vegades passa: o “qualitat” (entre cometes és difícil escriure aquesta paraula sense cometes) o actitud. Però aquests tenen tots dos. I 19 anys. Però Areta m'avisa, això de l'actitud ens sorprèn perquè són noies, Amets. I aquí també, la raó.

Ens conten que ens estaven coneixent quan vam estar tocant en l'Arraunetxe d'Orio i Eneko ens porta el nostre set list d'aquell concert per a mostrar-nos expressament. No soc dels quals realment s'emocionen, però, jugo… molta il·lusió.

Jo diria que he passat tan bé (o gairebé) com ells escoltant. I sempre m'ocorre (diria que en general és així) que quan sé cançons gaudeixo molt més en els concerts.Si m'he assabentat de les cançons Oxala, he pensat en més d'una ocasió. A penes falta un mes perquè el Vilà, el seu primer disc, vegi la llum. A partir d'aquí, no perdré el temps.

Per la conversa mantinguda fins al sopar, el masterclass sobre l'escenari i la possibilitat que avui hi hagi més dones que homes sobre l'escenari de Sanagustin, gràcies i fins aviat, Ithaka.