argia.eus
INPRIMATU
MANIFEST | Tota horta és or si volem ser
  • Honra a la nostra àvia i a la seva horta.
Jakoba Errekondo 2020ko apirilaren 17a
Ilustrazioa: Maitane Gartziandia.

Em recordo de la nostra àvia Joxepa Amunarriz Arostegi, de la cuina de Barrenetxe en Zubieta, en el tram de l'horta. Tenia al seu càrrec un immens hort. A excepció del diumenge, tots els dies els tenia per a la seva horta. Vivia al jardí. Vivia la família al jardí.

Treballava en l'horta i anava a vendre a domicili els beneficis domèstics a Sant Sebastià. Al cap hi havia una cistella de verdures i llegums, i a les mans un grapat de llet de vaca, fins al tren. En Donostia-Sant Sebastià es dedicava a la venda ambulant, a domicili. El que fos el seu marit, Benito Salsamendi Alkorta d'Azparren d'Usurbil, li va dir quan li va ensenyar els diners que havia portat amb la primera venda: “Si ho portes cada dia d'aquesta manera traurem la casa endavant”.

"Tota la llavor és elecció, hibridació, passat i futur"

La casa no és la casa. La casa no és un simple edifici. La casa de la meva àvia era l'horta. La casa és una estructura. Estructura que sosté alguna cosa: la caixa és l'estructura del carro, l'arsenal és l'estructura de l'àrea. La casa de la nostra àvia, l'estructura que sostenia a la seva família, era el jardí. La construcció del caseriu formava part de l'horta. I del carrer portava el món a l'horta, intercanviava llavors amb altres dones i completava el seu coneixement amb la diversitat. Tota la llavor és llenguatge, història, genètica, selecció, hibridació, passat i futur.

"L'horta és la base de la nostra cultura, la 'cultura', perquè és l'art de conrear la terra. Per a ser nosaltres (persona, cultura i comunitat), l'hort és el principi i el nucli"

L'horta per als bascos és tot un paisatge, un territori que resumeix el paisatge des de la muntanya més llunyana fins a la casa. En l'horta tenim arbres silvestres (roures, alzines...), fruiters (pomeres, pereres, nogueres, avellaners, figues...), plantes rituals (teix, freixe, llorer, flor...), xai (vímet, joncs, alls...), herbes medicinals, escumes... Tot això és una horta. La base de la nostra cultura, la “cultura”, és l'art de conrear la terra. Perquè per a ser nosaltres, per a ser persona i comunitat, per a ser cultura i per a ser cadascun de nosaltres, l'hort és el principi i el nucli. L'horta és un paisatge cultural.

"El paisatge que estem vivint és el que ha construït la cultura de les nostres àvies i àvies. El que li pertanyia és la nostra horta"

I el paisatge cultural és el que ha fet la nostra cultura. El paisatge és creat per la nostra àvia i la seva àvia, i sí per la seva àvia. És un paisatge cultural que vivim, construït per la cultura de les nostres àvies. El que li pertanyia era la nostra horta. Els que vam ser, els que som i els que serem, per a ser nosaltres. La visió i el llenguatge del nostre món.

Si som persones, mantinguem l'horta. L'hort és pastor, i rústic, jardiner, vegetarià, viticultor, sidrero. Els cuidem perquè ens cuidin. L'agricultura, la nostra agricultura. La pesca, la nostra pesca aquí. Qui som. Qui vull ser?

"La gent que està donant l'esquena a l'hort i a l'agricultura, l'administració d'un
polític de mitjans... A tots ens està apunyalant a l'esquena! Fem-los front"

De generació en generació, revolucionem el nostre mode de vida i la nostra cultura. Adaptem la nostra personalitat i romanem. És l'hora de fer el pas de la perseverança a la vida. Aquesta revolució és l'horta.

Gent que està donant l'esquena a l'horta i a l'agricultura, com a tècnic de mitjans polítics... A tots ens està apunyalant a l'esquena, per darrere! Fem-los front. Vostè i jo. En nom de totes les àvies.

La llengua, la cultura, l'art, el treball, el coneixement, l'economia, l'alimentació, la naturalesa, la concepció del món, la naturalesa, el paisatge, la diversitat, la qualitat de vida, la sobirania i... la nostra àvia. Hem de treballar tot això. Hem d'estimar a qui ho fa. Hem de lloar el que ens porta a la nostra taula. Tot agricultor és un tresor de Gurtzi. Siguem autèntics receptors. Perquè tot hort és or.