En concret, l'informe subratlla que:
També veiem la necessitat de fer referència a les mancances que existeixen en els procediments en línia que ofereixen les administracions.
Pel que fa a la Comunitat Autònoma Basca, ens agradaria destacar que la ciutadania ha detectat mancances en els serveis d'ocupació, en l'ús dels recursos informàtics en basc, en l'ús del transport públic, en els suports de les campanyes informatives... Sí, per l'exclusió del basc o per la qualitat dels textos en basc.
Se suposa que a l'hora d'operar amb una màquina, no necessites un funcionari euskaldunizado, que hauria de ser suficient tenir en compte que en desenvolupar un procés o una interfície ha d'estar també en basca, i després traduir unes línies. Però també en això hi havia errors i llacunes.
Heus aquí dues queixes que l'Observatori ha recollit literalment. En un d'ells, el basc tampoc s'ha tingut en compte a l'hora de desenvolupar una aplicació informàtica pública en un país bilingüe:
Telefonem al 012 perquè hem tingut un problema en pujar una subvenció del Govern. Un treballador d'Ibermatica ens ha rebut perfectament en basc però l'aplicació estava en castellà per a connectar-los amb el nostre ordinador: “Unir-se a una sessió”.
L'altra, com funciona una màquina:
En les màquines d'Euskotren de Durango he triat el basc i he llegit textos en castellà i en basc replets d'errors.
Relacionat amb l'últim cas, l'editor Sustatu ha vist personalment en la seu del Govern Basc de Donostia-Sant Sebastià que la màquina que et dona el paper mesquí del torn no sap basc. En l'època d'Euskaraldia no ho sabia, li ho deia a una de les persones, però als sis mesos segueix amb el mateix missatge monolingüe.
Així estem. Si veus que les màquines i serveis informàtics públics no t'atenen en basc, presenta la teva queixa davant l'Observatori de Drets Lingüístics.