Els membres del grup Pelax, en contra de les incomoditats i facilitats que porta la cultura del streaming, han convertit l'obra en el mateix format. A la primavera han publicat un treball de dues peces d'uns 20 minutos de cançons A i B, donant un toc especial al seu anterior treball amb les cares D i E. No obstant això, igual que Oteiza, cal considerar-la com una obra única. Més que un disc doble, hem tingut aquí dos passos d'un sol disc.

I l'any ha acabat rodó: el concert ha acabat i els aficionats s'han aixecat fins que es trenquen les mans. La plaça estava a favor d'això, ja que en la plaça d'Egia, esgotades les entrades, unes 300 persones sabien que el succeït anava a ser especial.

Un any especial necessita un final especial. El conegut beat-maker Telmo Trenor estava assegut en l'escenari, al costat dels seus quatre habituals companys, per a jugar amb els sintetitzadors i samplers. A l'altre costat, els artistes Nagore Legarreta i Iñaki Rifaterra van elaborar una obra d'art improvisada a través de la pintura i les projeccions fotogràfiques, que canviava amb les cançons. En algun moment t'hauria agradat més, després menys. El desenvolupament improvisat i continu porta amb si això, “la qual cosa oblidaves, gaudeix del present”.

Per a arrodonir la nit es va poder veure el vídeo de Malen Otxoa. Durant tot l'any Otxoa ha reunit imatges del grup, en el local, en l'estudi, en la furgoneta, de camí als concerts... perquè no tot són llums i aplaudiments. El treball que hi ha darrere es va presentar molt bé. Com escoltem va ser el primer treball d'Otxoa, però esperem que no sigui l'últim.

I sobretot música. El Quintet, que ha passat hores i hores en el local, l'ha cedit i li ho ha donat bé, tot amb mestratge, força i detalls, gairebé sense detenir-se, incloent-hi la versió 21st de Century Schizoid Man de King Crimsom. Tal com va apuntar Jaione Dagdrømmer, tots van sortir com a un camp de boxa, disposats a barallar i guanyar. Fa temps que no s'ha vist gens semblant en l'escena underground.

“No vas tenir notícies de Makarenko fins que vas rebre el cop de puny”, van concloure cantant. Els Pelax estan creant un bonic poema pedagògic per als pròxims anys. I un munt de cops de puny demostrant que no sols és necessari fer les coses d'una altra manera, sinó també possible. I una mica més desitjable.

Fotos d'Amaia Oca: