La Budapest Festival Orchestra ens ha ofert dos concerts en la gira que està realitzant en la Quinzena Musical de Sant Sebastià. Després de Donostia-Sant Sebastià, estaran a Santander (Cantàbria) i Gstaad (Suïssa), amb gairebé el mateix programa. Creada a mitjan anys 80 pel propi director titular, Ivan Fischer, és considerada una de les orquestres més grans de l'Europa central actual. Afortunadament, ens visita amb freqüència amb motiu de la Quinzena, per la qual cosa podem apreciar l'evolució d'aquest grup.

Per al segon partit d'enguany, l'equip de Budapest ens va oferir un programa viu i atractiu anomenat Mozart.

En primer lloc, el 38. Van interpretar la Simfonia en re major KV 504 Praga. Quan al gener de 1787 Mozart va viatjar amb la seva dona a Praga, portava en el seu equipatge una nova simfonia que es va estrenar allí i que des de llavors es diu Simfonia de Praga. És una simfonia amb molts paral·lelismes amb Don Giovanni. El tema principal de l'Allegro és semblant a l'obertura de Don Giovanni: un riure brillant i maligne surt de la profunditat; d'altra banda, l'estil de la Simfonia és un dramàtic operatiu amb gestos elegants i sobtats, i l'últim Prest té una frenesia al xampany de Don Giovanni. Constatem que el Budapest Festival Orchestra ha sabut posar a la disposició del públic totes aquestes sensacions amb gran expressivitat. No és una orquestra introvertida, ni un director introvertit. Per contra, és un grup expulsat que transmet el missatge musical al públic amb facilitat.

El plat fort de la nit va ser la interpretació de l'obra KV 626 en Rèquiem re menor, juntament amb l'Orfeó Donostiarra. La versió oferta va ser més convencional que la que la pròpia orquestra presidida per Fischer ens va portar a la Quinzena a l'agost de 2016. En aquella ocasió, Collegium Vocale Gent va formar part de l'Orquestra, aconseguint una sonoritat especial i un toc d'espontaneïtat. En aquesta ocasió, la ubicació de l'Orfeó Donostiarra va ser tradicional i el resultat va ser equilibrat, compensat. Podria dir-se que va ser una versió tranquil·la però amb una certa força en alguns moments, com en els passatges de Lacrymosa o Lux aeternam.

Un bon concert. Esperem la pròxima visita d'aquesta gran orquestra.