Però, quin maig ens ha passat? He tingut davant el musell coses que mai havia vist. I encara sort que en el temps que hem viscut a la presó en la qual no podíem anar lluny de casa, si no trobaríem als que són i no són...

Aquest mes de maig està sent patoso, i això ha tingut una gran influència, almenys en el meu entorn. La primera de les previsions va ser l'auge de la Sasiakacia (Robinia pseudoacàcia). He dit amb aquesta flor: “Flor de Pasiacacia, anxova en or”. El pitjor dels últims anys. Enguany crec que els dos han estat no or, sinó poc! El següent és el de les pomeres (Malus domestica), també prim, rar. A la nostra casa existeix una dita que renovem tots els anys amb la floració de la pomera: “Si no fos millor la de març, millor que res la d'abril i la de maig”. Enguany gairebé tota l'esplendor s'està donant al maig, i a tot tardar, en els últims deu dies del mes encara floreix. El dia dotzè vaig veure una altra cosa estranya, mai vista: la pomera i el castanyer (Castanea sativa), un al costat de l'altre, i tots dos en flor. Aquí teniu les fotos, en els links d'Instagram i Facebook de la web Bizi Baratzea.

Hi ha hagut curiosos incidents de suor. Al meu entendre, el fet que enguany no hi hagi hagut hivern ha tingut un efecte tremend, i les plantes l'han notat! El fred és obligatori si es vol una floració excel·lent. Sense fred, sense floració o, si n'hi ha, molt poc. Els manzanales d'enguany.

Hivern hivern hivern, maig vol fer seu també, i aquí ha vingut la Lluna Creixent en la quinzena de mitjan mes, de l'11 al 25. La Lluna Creixent de Maig sempre ha estat assenyalada: l'alliso (Alnus glutinosa) es diposita en la Lluna Creixent de Maig. Sembla mentida, però en plena suor, en l'interval de major creixement de l'any, quan està completament lliurat a la pasta fullada, cal jutjar-ho i tirar-ho. Perquè volem una fusta d'alliso flexible, tortuosa, adaptable... Es tracta d'una fusta plena de suor, que no està completament endurida. Així ens equivocarem fàcilment. El millor exemple és el de la coberta de carros. Es tracta d'una peça que se superposa a la que portem en el carro. En l'espasa davantera se subjecta amb un pal i en la posterior se subjecta a la caixa. Per a lligar-ho s'inclina i s'estreny entre dues o tres persones, de manera que la càrrega del carro, la falguera o el blat, l'argoma o la popa, l'herba o la palla no es perdi en les balances dels camins vagabunds. Aquesta flexibilitat de l'alliso és increïble a reveure. La lluna creixent de maig. La més flexible dels flexibles. Espasa posterior i davantera, i pals de seudopausia per a subjectar. Flexibilitat llunyana, rigidesa i fermesa en peus. A l'hivern, sense suor i de fals seny en la lluna minvant. Els més rígids.