Qui impulsen la dinàmica Lehertu Gasteiz i què és el que li ha unit a vostè?

Som l'espai Lehertu Gasteiz Sumendi, les Xarxes d'Emancipació Juvenil, Gaztetxe, els projectes feministes de Talka, els barris d'Errekaleor i els frontons d'Auzolana. Cadascun de nosaltres té un mode de ser diferenciat, però tenim unes característiques comunes. Fa anys que el Gaztetxe de Gasteiz alimenta l'oferta cultural i musical de la ciutat, que gràcies a l'Auzolan tenim l'oportunitat de realitzar infinitat d'activitats en el frontó, que construïm el barri lliure Errekaleor que mostra que el model de vida sostenible i rebel és una realitat, que denunciem l'especulació sobre els habitatges, que recuperem els espais morts i els donem vida… Si Vitòria-Gasteiz és com avui, és gràcies al treball de tots aquests col·lectius, sens dubte.

Des de l'inici de la crisi sanitària, l'Ajuntament i la Policia Municipal de Vitòria-Gasteiz han dut a terme atacs contra el moviment d'ocupació i els espais ocupats durant l'últim any. Quines són aquestes agressions i quines conseqüències han tingut?

En el context de la pandèmia i sota l'excusa de la salut col·lectiva han intentat dificultar el nostre treball polític. Els obstacles han estat, sens dubte, contra tots els moviments populars, però durant el confinament hem vist desallotjaments de l'espai feminista Talka i dels habitatges del carrer Herrandarren, intents de limitar l'ús del Gaztetxe de Gasteiz o de Sumendi, persecució contra els veïns d'Olarizu, o provocacions policials en les petites hores nocturnes d'Errekaleor. Els exemples són molts, però tots tenen el mateix objectiu: destruir el treball polític com a instrument i vulnerar el dret a organitzar-se, promovent la criminalització.

En els últims anys s'han multiplicat els espais ocupats a Vitòria-Gasteiz, alguns han desaparegut... Quin és l'estat de salut actual del moviment d'ocupació a la ciutat?

A Vitòria-Gasteiz el moviment d'ocupació ha estat sempre molt present. Per a l'oci, la militància, per a construir nous models de vida, per a teixir xarxes, per a garantir els drets bàsics… hem conegut a la ciutat espais okupados de múltiples noms i formes que han donat pas a les necessitats col·lectives del moment. Hi ha projectes que s'han mantingut en el temps i que han tingut un final. Però tenim clar que els membres del moviment popular lluitarem per l'eina de l'ocupació per a fer front a l'actual crisi soci-politicoeconòmica.

Heu parlat d'una campanya de criminalització de l'ocupació, que pot anar més enllà de Vitòria-Gasteiz. En què es concreta aquesta criminalització?

Volem destacar dos elements. D'una banda, les notícies sensacionalistes dels mitjans de comunicació per a desviar l'essència del problema. Per a això, una dada: En 2021, cada tres dies hi ha hagut un desnonament a Vitòria-Gasteiz. És una barbaritat, però els grans mitjans de comunicació –o, desgraciadament, els que tenen la capacitat de condicionar l'opinió de la majoria dels gasteiztarras– no han volgut parlar d'això. D'altra banda, també hi ha empreses del sector de la seguretat. No són empreses, són màfies i no hi ha més que veure amb quina avarícia han funcionat en el context d'una pandèmia.

Dins d'aquesta campanya de criminalització, diuen que nosaltres mateixos, la classe treballadora, podem ser víctimes de l'ocupació, sortir a comprar pa i tenir la casa ocupada de tornada. Però això no és així.

A la fi d'abril hem vist desallotjar un espai ocupat en Abadiño a l'empresa Desokupa, que té el seu origen en l'extrem dret, i agrair a l'Ertzaintza la seva col·laboració. L'alcalde de Bilbao ha anunciat que el pròxim cap de setmana realitzarà un desallotjament a Bilbao. Preocupat?

Sempre ha estat una cosa que hem vist “des de lluny”: ho vèiem en les xarxes socials o en la televisió, sobretot a Madrid o Barcelona. Hem col·laborat amb els agents locals i han alertat del perill en més d'una ocasió, i al final també han arribat a nosaltres, o estan intentant intentar-lo.

La col·laboració de la Policia amb aquests grups feixistes no ens ha enxampat amb sorpresa: També ho hem vist a Barcelona, on l'Ertzaintza no anava a ser una excepció. Tant les empreses feixistes com la Policia –i les policies– tenen el mateix objectiu: ser part activa de les polítiques especulatives, mentre que els individus i els agents que ens organitzem militarment intenten intimidar-nos. Ha quedat clar que aquest tipus d'actituds mafioses compten amb el vistiplau del Govern Basc i d'altres administracions. S'han llevat la màscara, així que aprofitem l'autodefensa.

Vostès han dit que el poder està utilitzant la crisi com a "excusa" per a aprofundir en l'empobriment de la classe treballadora. Vostès han defensat que l'ocupació és una alternativa per a lluitar per aquest empobriment.

Iniciem la campanya Lehertu Gasteiz amb una equació. En aquesta equació explicàvem el següent: A Vitòria-Gasteiz, hi ha 115.367 habitatges, de les quals 9.470 estan buides i altres 2.200 estan en venda. En altres paraules, una de cada 10 habitatges està buida. Al mateix temps, a Vitòria-Gasteiz vivim unes 255.000 persones i en aquest moment hi ha 115.367 habitatges, cosa que significa que hi ha un habitatge per cada dues persones. Mentrestant, i malgrat estar enmig de la pandèmia que ha posat potes enlaire el nostre dia a dia, els desallotjaments, les cases buides, l'augment dels preus, l'especulació… són constants.

L'habitatge és un dret bàsic i no es garanteix. Mentre el capitalisme –bancs, fons voltor, etc.– continua fent negoci amb drets bàsics, la nostra opció, en majúscules, és l'OCUPACIÓ. Entenem l'ocupació com un instrument imprescindible per a viure dignament les nostres vides. Així mateix, l'ocupació és una bala directa contra la propietat privada.

A la fi de març van presentar la dinàmica. Quines iniciatives heu dut a terme des de llavors?

Projeccions de vídeo, marxes ciclistes, xerrades… també hem pres un espai per a l'oci. En definitiva, hem continuat donant vida de forma més col·lectiva i col·laborativa als espais okupados de la ciutat.

El 15 de maig posareu punt i final a la dinàmica amb una manifestació. Quin tipus de manifestació serà i què reivindicareu?

El 15 de maig tenyirem Vitòria-Gasteiz de taronja a favor de l'ocupació, posant rostres, històries, realitats a l'ocupació. Cridarem en veu alta que continuarem lluitant pels barris i una ciutat basada en la solidaritat i sortirem al carrer a assenyalar als qui fan negoci amb les nostres necessitats i drets bàsics.