La Llei de Memòria Democràtica (LCD) declararà "nul·les de ple dret" els judicis "sense garanties" comesos durant el franquisme, segons ha publicat Naiz. A més, el Govern d'Espanya calcula que es podrien recuperar uns 25.000 cadàvers dels enterraments.

A més, l'avantprojecte de llei preveu la conversió de la Vall dels Caiguts en un cementiri civil en homenatge a més de 30.000 víctimes de les dues parts de la cripta.

Per a reconstruir la Vall dels Caiguts com a cementiri civil, als benedictins se'ls retirarà la custòdia de la basílica, però de moment no està sobre la taula l'enderrocament de la gran creu, icona de la tomba construïda per a Franco.

Contra les fundacions franquistes

Un altre dels punts destacats de la llei que ara s'està tramitant és la prohibició de fundacions o associacions perceptores de fons públics que "promoguin el totalitarisme" o "enalteixin les figures de la dictadura", condicions que també existeixen en altres països europeus per a accedir a les ajudes.

La vicepresidenta del Govern espanyol, Carmen Calvo, ha explicat que el nou text també proposarà la retirada de tots els títols nobiliaris relacionats amb la dictadura, com el ducat de Franco. Així mateix, es retiraran les condecoracions a les persones vinculades al règim franquista que van ser citades, entre elles la que va donar en el seu moment al policia torturador Antonio González Pacheco, més conegut com "Billy el Nen", mort al maig d'enguany.

Recompte de víctimes

En l'àmbit de les fosses, es crearà un banc d'ADN que ajudarà a identificar les restes que encara estan en procés de recuperació, encara que prèviament s'haurà d'elaborar un cens oficial de víctimes, ja que, encara que existeixen registres històrics, no hi ha dades fiables.

De moment, i fins a l'entrada en vigor de la nova normativa, el Govern continuarà tramitant subvencions a l'empara de la Llei de Memòria Històrica de 2007, perquè les associacions puguin continuar amb les labors d'exhumació.

La nova llei també crearà una Fiscalia de Sala davant el Tribunal Suprem per a protegir els drets de les víctimes de la repressió i la dictadura. Les famílies podran acudir al lloc per a presentar denúncies de desaparició, a l'empara de les Ordres Internacionals de Drets Humans signades per Espanya.

El projecte de llei contempla l'atenció de col·lectius especialment oprimits per la dictadura, com són les dones, els homosexuals i els gitanos. La protecció dels arxius que possibiliten la recuperació d'aquest patrimoni, l'impuls de la recerca dels fets històrics repressius i el trasllat a Espanya dels fons documentals de l'exili són també part d'aquesta Llei de Memòria Democràtica.

Esment a part tindrà l'àmbit educatiu, ja que l'anàlisi de la “Memòria Democràtica” s'inclourà en el currículum de secundària i batxillerat i en la formació del professorat.

Multes

A diferència de la Llei de Memòria Històrica, aprovada durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, el nou avantprojecte també contempla un règim sancionador que preveu multes de fins a 150.000 euros per a casos “molt greus” com la destrucció de fosses comunes, el trasllat no autoritzat de restes humanes o la producció de danys en llocs declarats com a “memòria democràtica”.

Nadia Calviño ha avançat que el desenvolupament d'aquesta nova norma, que actualitza la Llei de Memòria Històrica de 2007, serà "molt llarg" i la seva aplicació "portarà molt temps", per la qual cosa es preveuen plans quadriennals per a garantir la viabilitat pressupostària.