La indústria de la moda, encara que és la que més beneficis aporta, és la que menys paga als seus empleats. “La producció es realitza a Àsia, Àfrica i en l'Est d'Europa per noies joves i nens en situació d'esclavitud”.

“Les dones estem comprant roba feta com a esclaves. Consumim violència contra les dones”. Ha explicat que la “publicitat sexista” fa que la dona sigui prima, esvelta, sense pèl, sense cel·lulitis, etc., el que provoca un augment de les malalties relacionades amb els problemes d'alimentació.

També ha assenyalat que les dones busquen la felicitat en la bellesa, i que a l'hora de comprar productes dirigits a les dones es paga un preu extra anomenat pink tax.

El sector que més contaminació genera també és la indústria de la moda, “la tejeduría de matèries primeres i els seus tints químics causen grans danys tant en el personal que treballa en aquestes tasques com en la salut ambiental”.

Alternatives a la indústria capitalista de moda

Segons ha explicat, estan començant a crear dissenyadors i marques que tinguin com a objectiu la sostenibilitat, “exemple d'això són els productes que creen i produeixen aquí”.

També diu que aprendre a cosir és important, “perquè permet marginar la qüestió de les mesures, renunciar a la imposició de les tendències, als estereotips i no consumir en multinacionals de moda”.