argia.eus
INPRIMATU
Bloquejos i milers de ciutadans al carrer contra la reforma de la regata en Baiona
  • La manifestació multitudinària del matí ha reunit 24.000 ciutadans, segons els organitzadors. Els manifestants intenten ocupar l'autopista i la policia llança el gas llagrimós. Els emprenedors també han bloquejat l'estació d'autobusos de Baiona per la matinada. A pesar que la reforma ha passat, les ganes de sentir l'empipament no van ttipando. El dijous és el novè dia de vaga.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2023ko martxoaren 23a
Poliziak gas negar eragilea bota die manifestariei autobide inguruetan, Baionan. (Argazkia: Jenofa Berhokoirigoin)

Encara que passa per l'article 49.3 de la Constitució, segueix la mobilització contra la reforma de les reptes. Aquest 23 de març se celebra la novena jornada de vaga, convocada una vegada més per tots els sindicats, amb centenars de concentracions i manifestacions per a denunciar la reforma de les reptes i, més en general, l'actitud del Govern francès.

Milers de manifestants en Baiona

Quant al País Basc Nord, la cita és a les 10.30 en Baiona. Jenofa Berhokoirigoin fa un seguiment especial des de @Jenofa_B. La manifestació està sent molt multitudinària. Segons els organitzadors, s'han reunit 24.000 ciutadans, en un ambient indigne, segons Berhokoirigoine: "Es nota empipament, més enllà de la reforma, l'actitud autoritària i el menyspreu del govern es queixen". Bloquejos, ocupacions i barricades s'estan duent a terme per tota França. En Baiona també s'han canalitzat els bloquejos aquest matí del dimecres, amb l'objectiu, entre altres, d'obstaculitzar el servei d'autobusos del País Basc Nord. Preveient el bloqueig de l'autopista, la pròpia prefectura ha tancat l'autopista de Baiona al matí. No obstant això, els manifestants s'han dirigit a ell per a ocupar l'autopista. La policia els llança el gas lacrimogen.

 

Novè dia de vaga

El primer dia de vaga contra aquesta reforma va ser el 19 de gener, i des de llavors el moviment i l'empipament s'han anat desenvolupant. La immensa majoria de la població s'oposa al retard de l'edat de la retira, que segons la casa de sondejos Ifop és del 68% contra la reforma i del 78% contra la utilització de l'article 49.3, la qual cosa es reflecteix en la lluita de tots els sindicats, alguna cosa que no ha ocorregut en els últims dotze anys. Elisabeth Borne, la primera ministra, va anunciar el passat 16 de març la seva intenció d'evitar la votació i des de llavors s'ha intensificat l'empipament. Els bloquejos i les barricades se sumen a les manifestacions i tenen una repressió brutal com a resposta: centenars són els detinguts des que han imposat la reforma.

La reforma duta a terme pel govern d'Emmanuel Macron rima amb la necessitat de treballar més, retardant a 64 anys l'edat de reardit complet i el temps a cotitzar a 43 anys.

Quan el to de Macron augmenta l'empipament

El 22 de març a les 13.00 hores Macron va ampliar el seu missatge des de les cadenes de televisió TF1 i France 2: "Aquest text farà avançar en el seu camí democràtic". Bé, sap que té majoria en contra, però és igual i assumeix el seu: "Entre els sondejos i l'interès del poble, trio l'interès del poble, i és igual si haig de suportar la càrrega de la desfama".

En el Parlament, per fi, el Govern no ha volgut votar el text i ha passat directament la reforma gràcies a l'article 49.3. Això va provocar que el dilluns no s'aprovés exactament la moció de censura: es necessitaven 287 vots per a votar al govern i la moció del grup centrista LIOT va rebre 278 vots. Va quedar clar que la reforma tampoc té suport en el Parlament.

En aquest sentit, Macron amplia un discurs que no es correspon amb la realitat i és percebut com un menyspreu per tots. De fet, el president francès ha difós aquesta setmana: "La multitud no té legitimitat respecte al poble que es manifesta per càrrecs electes"... La veritat és que tant els ciutadans com els càrrecs electes, la reforma no té suport a banda i banda –per a això el Govern va decidir el 16 de març l'ús de l'article 49.3–.