argia.eus
INPRIMATU
Lligant a la terra
Joseba Álvarez Forcada @josebaalvarez 2021eko irailaren 06a

El nou Congrés de sortu arriba en un bon moment, ja que es compleixen deu anys del cessament de l'activitat armada d'ETA i, en conseqüència, la renovació de l'estratègia de l'Esquerra Abertzale. El resultat de la lluita i el treball polític realitzat pel moviment basc d'alliberament nacional entre 1959 i 2011 és clar: portar al fracàs les estratègies desenvolupades per tots dos estats per a l'assimilació. Un èxit sens dubte.

Però després de 50 anys de lluita, ens va arribar la necessitat de canviar l'estratègia en el camí de la República Socialista Basca, i això és el que vam fer en 2011. Aquí hem de situar les reflexions d'Abian i Zohardia. I avui, deu anys després, com és el resultat de la lluita i del treball d'aquesta dècada?

"Hem de ressuscitar a sortu, el mirall ideològic de l'esquerra abertzale, i l'eix de la construcció nacional que tenim afeblit amb ell"

Per a això, hem de respondre sincerament a diverses preguntes. En què està el procés independentista basc després d'aquesta última dècada? S'ha reforçat la voluntat popular per la independència? No sembla, almenys la majoria dels estudis diuen el contrari. I el procés socialista basc? En què està la lluita pel socialisme i l'aliança anticapitalista? Hem construït alguna cosa més enllà de la majoria sindical basca? No apareix en cap lloc. I la unitat territorial d'Euskal Herria? A Navarra i Iparralde s'ha avançat, sens dubte, però des del punt de vista de la unitat territorial, els bascos ens hem acostat o ens hem allunyat en els últims anys? On està i quina visió té la cooperació transfronterera entre les tres zones? En cap cas s'aprecien col·laboracions estratègiques entre els tres àmbits. I com està el procés d'euskaldunización? Tots estem d'acord que en els últims anys ens hem vist immersos en una fase d'alentiment i/o retrocés, encara que s'hagi avançat en alguns llocs i àmbits. Tal vegada el procés feminista basc és l'únic que s'hagi reforçat de veritat en els últims anys, gràcies al treball i la lluita aplaudible de les feministes basques, sens dubte.

No hi ha dubte que aquest poble ha avançat en els últims 60 anys, però, com és el resultat d'aquests últims deu anys? Desgraciadament, crec que més baix del que ens agradaria i, sobretot, del que ens seria necessari. Molts responen dient que l'ampolla està mig plena o mig buida, però potser la resposta és una altra: que l'ampolla està perforada, i si està perforada, el temps també està en contra de nosaltres...

Confio que l'anàlisi de la situació dels dos eixos establerts en Abian i Zohardia ens aclareixi alguna cosa sobre el tema: en què estan la lluita institucional i la construcció de país? Per a desenvolupar adequadament la nova estratègia hauríem de propiciar un desenvolupament equilibrat entre aquests dos eixos, és així el balanç dels últims deu anys des d'aquesta perspectiva?

Sabem que no podrem aconseguir els nostres objectius sol des de les institucions, però tampoc des de la construcció nacional. Tots dos són necessaris. Però els dos els hem desenvolupat en la mateixa mesura o s'ha produït un desequilibri significatiu en els últims anys? Tal vegada és aquest el forat de la nostra ampolla...

El resultat del treball realitzat en l'àmbit institucional durant aquesta dècada ha estat molt satisfactori. EH Bildu i EH Bai són un clar mirall d'això. Però en què està el resultat de la construcció d'un país? On està l'impuls popular? En què consisteixen la visió unificadora i l'orientació abertzale dels centenars de lluites sectorials que existeixen a Euskal Herria?

La situació de Sortu és la mateixa, afeblida i subordinada a EH Bildu i EH Bai. Hem desequilibrat la nostra estratègia. L'àmbit institucional, les eleccions i les dinàmiques institucionals s'han empassat gairebé tot. Tot es fa a favor de les coalicions EH Bildu i EH Bai, afeblint i sumant la realitat de la construcció popular i la de Sortu, fins a limitar la nostra visió ideològica i la nostra pràctica política.

En aquesta situació, i en el Congrés de sortu, la nostra prioritat serà reforçar a sortu, prioritzant la proposta que suposa reforçar la línia d'acció popular. Amb l'objectiu de compensar el desequilibri estratègic, hem de donar una nova força al més feble.

Hem de ressuscitar a sortu, el mirall ideològic de l'Esquerra Abertzale, i amb ell, l'eix de la construcció nacional afeblida. En aquesta situació política és imprescindible actuar de manera unilateral i, per tant, aprofundir en el camí de la desobediència. Perquè sense fer el primer, no serà possible el segon.

I per a portar aquest punt de vista al Congrés de sortu s'ha reunit un grup de militants de l'Esquerra Abertzale per a fer la seva aportació “vinculant a la terra”. L'objectiu és que la proposta que reculli aquest punt de vista sigui presentada a tots els membres de l'Esquerra Abertzale, debatuda i votada. Per a això, és necessari inscriure's abans del 15 de setembre i inscriure's en la pàgina de sortu per a participar en el Congrés.

Jo m'he unit a aquesta idea, perquè si hem d'enfortir l'Esquerra Abertzale i el procés d'alliberament nacional i social, necessitem els dos carrils, hem de tapar el forat de l'ampolla. Anima't tu també i apunta't a participar en el debat del Congrés de Sortu.

 

*Joseba Álvarez és membre de l'esquerra abertzale