Aquesta ha estat la primera acció conjunta dels grups d'Euskal Herria que treballen a nivell local en contra dels macroprojectes, i han convocat a la ciutadania a "reunir-se al grup comarcal o a crear si no hi ha". ARGIA s'ha reunit amb els organitzadors abans de la manifestació.

Aquesta és la declaració llegida al final de la manifestació:

"Últimament estem sofrint el brutal atac de nombroses noves infraestructures que industrialitzaran els espais naturals i el medi rural. És extremadament preocupant veure que els grans inversors en el nostre territori tornen a continuar deteriorant el medi natural i pretenen continuar robant els escassos recursos naturals que fins ara s'han conservat.

Projectes i infraestructures ferroviàries; centrals eòliques i/o fotovoltaiques i, per descomptat, les seves corresponents línies de distribució; incineradores, hivernacles industrials i fàbriques d'explotació intensiva de cria d'animals. En el mapa del País Basc apareixen tots ells, alguns d'ells són projectes ja en marxa i altres d'execució ràpida. Aquests projectes abasten zones comunals i terres de cultiu, comportant la desaparició d'ecosistemes que vertebren el nostre territori i mantenen la vida.

Darrere d'aquests projectes veiem una clara intenció: desmantellar el medi rural i la seva forma de vida, eliminant les petites comunitats i els caserius en els quals se sustenta el nostre manteniment.

Fent el mateix recorregut que les grans empreses, molts polítics afirmen que la importància d'aquests entorns enfront dels grans projectes d'industrialització és escassa i ens oculten que són els únics beneficiaris d'aquesta política devastadora. Així, desvien els diners públics a les butxaques privades. Així s'ha gastat i encara s'està gastant tants diners en TAV, incineradores i abocadors industrials.

Així mateix, les estralls que s'estan produint en les zones costaneres –ports esportius, nous dics, artificialización de la costa, entre altres– estan provocant la pèrdua permanent d'espais d'oci i d'enormes espais naturals sota pedra i ciment. A mesura que els pobles costaners perden el seu encant, els beneficis dels promotors i immobiliaris pugen exponencialment.

El que està ocorrent no és només un robatori econòmic, sinó que aquests projectes també afecten la salut de les persones. Poc així, l'Administració contribueix a adequar la legislació als interessos d'aquestes grans corporacions, posant a la seva disposició recursos públics i espais comunals. Exemple d'això són la Llei Tàpia i l'homòleg de Nafarroa Garaia. Suprimeixen als ajuntaments i consells la possibilitat de prendre decisions sobre els seus territoris i vulneren la seva sobirania.

Termes com la “transició energètica” o la “descarbonització” perden el seu significat quan són reutilitzats pels mateixos que han provocat la crisi ecosocial actual. Argumenten que l'energia d'origen fòssil pot ser substituïda per energia renovable perquè ningú qüestioni el seu nou nínxol de mercat.

La lògica del mercat ens impulsa al consum desenfrenat i eixelebrat de productes i energia. La conseqüència directa és la imposició de transgènics allí i aquí, que creen noves addiccions i ens deshabiliten per a sembrar lliurement les nostres llavors.

La desaparició del model dels caserius petits està molt a prop. Els terrenys fèrtils es veuen alterats per la llei, i les petites granges es rebutgen constantment. L'especulació amb caserius i terra ataca directament la sobirania alimentària del poble. Al llarg de la història, el patrimoni i el coneixement del medi rural s'han sotmès en diverses ocasions a polítiques desenvolupistes. A canvi, els seus habitants han sofert una profunda exclusió, intencionada i programada.

El manteniment del medi natural i dels terrenys agrícoles és imprescindible per a garantir la vida. La seva deterioració tindrà efectes irreversibles sobre els ecosistemes naturals, els ecosistemes rurals i els socials. No acceptarem cap política que no contempli una reducció significativa del consum ni una reestructuració del sistema productiu. Nosaltres ho tenim clar: el sistema de producció

s'ha d'orientar cap a la millora del bé comunal. Per això exigim una política que protegeixi de veritat la naturalesa, exigim una política que protegeixi el nostre hàbitat, que no respecti la fam dels inversors.

Volem una política d'accés universal a l'energia basada en un model energètic descentralitzat i local que respongui a les necessitats de totes les persones. Les decisions polítiques han de tenir en compte a tota la comunitat, i les decisions les hem de prendre els ciutadans, no els capitals. Per això, volem polítiques que desenvolupin el sistema social de transport; polítiques que promoguin models d'agricultura i ramaderia a petita escala; polítiques que combinin l'expansió de les energies renovables amb la conservació de la biodiversitat. En definitiva, un model eco-social que no perjudiqui el patrimoni natural, arqueològic, social i cultural.

Les muntanyes d'Euskal Herria, els espais naturals, les zones rurals i costaneres no són espais de conquesta de capitals! ".