argia.eus
INPRIMATU
Mirant al futur des del territori
  • Eusko Ikaskuntza ha finalitzat el seu XVIII. Ha donat a conèixer els treballs i les conclusions del Congrés, que se celebrarà al maig. El repte al Congrés no ha estat fútil, però el més important ha estat la crida a la redacció del Llibre blanc del territori i els territoris d'Euskal Herria.
Imanol Esnaola @gaindegia 2018ko abenduaren 05

El Llibre blanc és un llibre que recull les directrius sobre un tema determinat. Cal entendre que la comunitat que es reuneix en aquest Congrés entorn d'Eusko Ikaskuntza està oferint un projecte de país al poble basc. Ja ho necessitàvem, perquè ens ha passat un segle des que van començar els principals exercicis de desprogramación d'aquest poble, la Gran Guerra (1914) i la Guerra d'Espanya (1936).

No obstant això, crec que Eusko Ikaskuntza ha fet un exercici important d'humilitat, ha experimentat la metodologia d'escriptura del Llibre blanc, ha escrit les primeres línies i s'ha compromès a continuar escrivint capítols per capítols en els pròxims anys. Encara que el Llibre blanc ha posat algunes bases, hi ha molta feina per fer per a reflexionar sobre a què ens haurien de portar aquestes bases en cada àrea.

Aquest exercici, inevitablement, serà molt variat i aprendre a acceptar-se no és tasca fàcil. De fet, no són pocs els trets que anomenen a cadascú a posicionar-se entorn de qualsevol tema, com la identitat de gènere, la classe social, el territori, l'àmbit professional, la disciplina acadèmica, la filiació soci-política, etc. El País Basc és molt divers, afortunadament, però el que ens uneix ens porta a materialitzar un projecte de país, la qual cosa exigeix que el consens entorn de l'agenda del nostre poble s'estengui a diferents àmbits. Està per veure si en els pròxims anys, sense renunciar al seu, som capaços de construir un relat bàsic que doni cohesió al futur del nostre poble.

Ja hem començat a escriure Llibres Blancs del territori i dels territoris d'Euskal Herria, però en auzolan encara haurà d'engreixar molt. Tenim un llarg camí per a arribar a garantir un projecte territorial sostenible per a aquest poble. Entre altres coses, ens toca reflexionar sobre les eines necessàries per a garantir la capacitat de decisió, com són l'educació, la digitalització, la cooperació interterritorial, el sistema de comunicació, la sostenibilitat alimentària, l'equilibri territorial, les relacions laborals, la despatriarcalización, la descarbonització, … Tenim una llarga corda acordant una plaça comuna. Una ocasió immillorable per a qui vulgui posar el seu granet de sorra en el futur d'aquest poble.

Ara que estem mirant cap endavant, el President de la Mancomunitat d'Iparralde, Jean René Etxegaray, ha de portar el millor dit… “quan pensem junts comencem a entendre'ns”. Aquí es jugarà, en tot cas, que sigui o no una agenda bàsica per al futur d'aquest país. No faltaran els qui ho considerin petit, ni tampoc els qui ho considerin excessiu. Però en aquesta agenda estarem “nosaltres” o no serem.

En aquest “nosaltres”, el protagonisme de la territorialitat en aquest Congrés ha estat incòmode per a tots. I és que aquesta comunitat de més de mil persones que ha actuat tenint en compte el País Basc, ha vist les mancances que cadascun té en el seu si. Dos han estat, en opinió de qui escriu això, les principals mancances quant a territorialitat. La primera és que no coneixem tot el nostre poble. En plena desprogramación del vasquismo, som advocats, professors, fusters, gestors, escriptors, activistes, entusiastes, però la majoria no coneixem les visions que té el nostre poble en aquesta especialitat. Podem parlar de desigualtats socials, o de reptes de les empreses basques, per exemple, però excepte excepcions, no coneixem els protagonistes i els matisos que aquesta problemàtica té en el conjunt del nostre territori. Per al pròxim Congrés hauríem d'aconseguir una àmplia xarxa d'emprenedors i professionals que coneguin al seu poble al detall en els espais de decisió.

En aquest “nosaltres”, el protagonisme de la territorialitat en aquest Congrés ha estat incòmode per a tots. I és que aquesta comunitat de més de mil persones que ha actuat tenint en compte el País Basc, ha vist les mancances que cadascun té en el seu si. Dos han estat, en opinió de qui escriu això, les principals mancances quant a territorialitat. La primera, no coneixem tot el nostre poble

En segon lloc, el territori no és només la base d'un projecte polític principal, sinó que el territori està ple de multitud de microcosmos de la vida quotidiana, el dia a dia de les persones i de les comunitats té lloc en una fracció territorial limitada [i la dimensió virtual? ] i un projecte popular civil basc (que no és un altre que el d'Eusko Ikaskuntza) ha de fer un esforç decisiu en aquesta tasca, en la identificació i visibilització del fet local del territori, del qual encara tenim una visió massa parcial. Perquè no és el mateix estar en atur en Karrantza que en Donostia-Sant Sebastià, els serveis socials o sanitaris han de tenir en compte el nombre de distàncies o comunitats que existeixen al Pirineu Navarro, les zones metropolitanes, cada vegada més àmplies a l'entorn de les ciutats basques, no poden ignorar els factors que originen la segregació de rendes, orígens i edats. Etc.

Bé ho va expressar Fernando Fantova en el seu blog quan es referia als serveis socials: “La pregunta que cada persona, cada grup, cada organització, i cada institució té davant si és quin ha de ser la seva aportació per a fer materialment viable o inviable la vida quotidiana de les persones que estan o estan arribant en cada barri o poble. Per limitacions funcionals, econòmiques o d'una altra índole, per a alliberar-se del territori, per a canviar de territori, sobretot, l'estil de vida d'aquestes majories socials menys capaces”.

Al costat de l'anterior, són de gran importància els processos generals que vivim sobre el territori. Tal com queda ben recollit en les bases del Llibre blanc, el territori basc s'està desequilibrant, afeblint les zones rurals i ampliant els nuclis urbans. Així mateix, l'atomització administrativa ens porta a dificultats de col·laboració i complementarietat entre els territoris bascos. Tots dos processos suposen una llarga cadena de fenòmens consecutius.

En la sessió de Pamplona, sobre diversitat i cohesió, el professor de la Universitat de Navarra David Thunder ens va llançar un apassionant repte: “Les comunitats multi-unitàries i multiculturals modernes, si volen arribar a ser cohesionades, han de fer front a reptes importants, buscar una narrativa legítima i atractiva per a la majoria de la població a nivell territorial”.

En la cerca d'aquesta narrativa comuna, el basc i la cultura basca juguen un paper fonamental, ja que en el camí de teixir la diversitat no hi ha un component més eficaç (la llengua no obliga a ningú a canviar les seves conviccions o les seves formes de vida) i, al mateix temps, més forta (teixeix amb l'ús de la comunitat).

És hora que la nostra territorialitat deixi de ser representada el·lipsi tant en la seva integritat com en el seu detall, i que aquest camí ens converteixi en un camp de propostes i projectes. Direm que el territori està viu si el portem a una horta, a un taller, a una aula, a un laboratori. El repte del segle XXI és fer del territori un component explícit dels nostres projectes comunitaris. Mirant al futur, completarem el Llibre blanc?

Imanol Esnaola.
Coordinador de Gaindegia.