Plovia a bots i barrals, però l'humor s'havia amuntegat en la golfa de la granja d'Idiartia. Després de saludar-se, es van dirigir en el paraigua cap al poble de Duzunaritze, fent una petita aturada per a escoltar les explicacions de Jakoba Errekondo sobre el paisatge.

La curiositat va sorgir per les diferents formes en què el freixe i el roure s'oposen a la força gravitatòria; els bascos adoraven en l'antiguitat arbres i els que han portat a la colonització romana; "els bascos van salvar de la fam el menjar, l'avellaner"; si per als bascos existeix un verd no blau...

Caldo càlid, ambient càlid

El brou calent va ser servit en la golfa de la finca Idiartia per EHKOlektiboa i la Societat de la Terra del Demà. Durant el recorregut del matí, els membres del grup es van donar una autèntica espurna i recuperant forces van partir darrere de Jon Harlouchet per a conèixer la propietat.

Anfiteatro de palla, grua volant de sostre, blat de moro vermell i molí...

Es van mirar amb complaent sorpresa quan per primera vegada es van trobar asseguts en un amfiteatre de fardells de palla. Els pares i els fills d'Harlouchet van oferir un bell discurs contant la història de la finca, de tant en tant els joves nets "això és cert". Quant a la responsabilitat de Miguel Strogoff, em semblava que Nadia s'havia equivocat. El pare va començar a produir llet ecològica en 1975 i el seu fill li va agrair que "moltes vegades aquest és el problema, perquè la gent que avui porta la marxa de les granges vol fer el pas a l'ecològica, però els anteriors no ho permeten".

Jon Harlouchet va explicar les millores que havia realitzat en la granja, per a sembrar i conservar l'herba sense plàstic: un forat d'herba que entra el vent de baix i surt de dalt. Transporta l'herba humida al clot amb una grua que està pegada al sostre, i des d'aquí a fer fardells de corda al magatzem. També obre les vaques amb el braç de la grua. Però la majoria dels mesos de l'any es mantenen els 40 caps pasturant en les prades.

Explicó que es van començar a fabricar productes lactis, ja que la producció de matèria primera (llet) suposa un cost elevat i la seva elaboració és molt de menor en proporció, mentre que en el preu hi ha un marge major en els temes transformats. Va explicar que la llet sencera s'embeni directament, i que la seva mare, de gairebé 80 anys, continua repartint-se per les cases al llarg de la seva vida.

Explica que la creació de l'associació Arto Gorriak va ser una manera d'enfrontar-se a la indústria dels productors de llavors: "Em vaig posar a sembrar blat de moro ecològic, però em dolia que a aquestes grans cases que produeixen transgènics se'ls hagués de comprar el cultiu ecològic. Només cinc o sis cases en el món venen totes les llavors i ho venen tot: pobres llavors transgèniques, plaguicides i herbicides per a tractar-les, i si en emmalaltir es va a la farmàcia també es venen medicaments". Així, han estat diversos els agricultors que han participat en els últims anys en la recuperació i l'intercanvi de llavors de blat de moro. Per exemple, han pogut continuar sembrant una varietat de Luzaide abans de perdre-la, ja que l'agricultor adult que sembrava aquest blat de moro va deixar de fer-lo l'any següent a la sembra d'Harloucheti. Així va dir el llaurador d'Idiartia: "L'ésser humà porta 9.000 anys recollint llavors, i en els últims 70 anys pràcticament hem interromput per complet tot aquest coneixement dels segles. Saber que s'ha salvat una varietat de blat de moro plena d'orgull el nostre dia a dia".

A continuació, va mostrar el molí on es molia el blat de moro, i va explicar que d'ell treuen la polenta i la ciutat de blat de moro.

Ambiente festiu en el menjar

La Societat de la Terra de demà tenia preparada un bon menjar i va ser treta a la taula al costat dels amics d'EHKOlektiboa. Els comensals també van poder degustar en el plat la polenta que van veure fa poc.

La sobretaula va quedar satisfeta. Sustrai pujol va repartir i va cantar el bertso-paperaren Mendeurrena d'ARGIA, tal com va començar l'any 100 en Iruñea uns mesos abans per a acabar en Duzunaritz.

Havent dinat es va presentar el llibre 111 de fulles i fulles

A continuació, Sustrai pujol va fer una proposta de treball amb molt d'humor, presentant el llibre de 111 fulles i pàgines que acaba de publicar ARGIA, en el qual d'alguna manera ell havia marxat a "parlar del seu llibre". La presentació de debò va ser realitzada per Jakoba Errekondo, qui va explicar com en aquest llibre 22 personalitats de diferents àmbits d'Euskal Herria han fet el treball de sedàs per a triar 111 dels 1.111 articles publicats per Errekondo en el setmanari ARGIA.

Fueron Pantxika Maitia, Itxaro Borda i Sustrai pujol, pertanyents als 22 seleccionadors del llibre Jarrai, els qui van parlar entre ells sobre les virtuts dels articles d'Errekondo que recull el llibre. Per exemple, Borda va comentar que Pantxika Maitia i ella van néixer en el caseriu però s'han anat a la ciutat, i quants milers de bascos no han recorregut el mateix camí amb ells, per tant, aquest llibre constitueix el nexe, el nexe, el nexe, d'aquesta terra que senten dins aquestes gents de la ciutadania. Maitia va explicar que li ha costat llegir 50 articles i triar cinc, triar 20 en la primera lectura, però que li va costar arribar a cinc d'ells, "fins al punt de quedar-se amb ganes de continuar llegint més després d'aquests 50 articles".

Colina es va burlar dels oients "no vinc del món rural, soc del carrer, jo no estava predestinat per a ser amant dels articles d'Errekondo, però en ARGIA li vaig llegir un article, la setmana següent un altre, i haig de confessar-lo, doncs sí, m'agrada". Maitia li va preguntar sobre l'idioma, i Pujol va respondre que ell és un addicte o "malalt" de l'idioma i que aprecia l'escriptura exacta d'Errekondo, que en llegir el text es nota que l'autor ha triat cada paraula, tenint en compte el significat singular, la connotació, etc. de cada paraula.

Projecció i comiat del "futur de l'argila"

A la tarda, Itxaro Borda va llegir el seu text i Ibon RG el va ajudar a improvisar els moments especials. L'espectacle va portar als espectadors a viure l'apocalipsi del món que va suposar el canvi climàtic. Va enfosquir l'ambient i va augmentar la tensió que s'havia produït en col·locar la golfa en la foscor, amb la porta cerrada.al són de la pluja àcida i constant, Borda i RG van portar al públic a imaginar el vermell de la situació en la qual les persones només menjaven fang. L'actuació tenia un plantejament molt apropiat per a l'espectador: què portarà l'emergència climàtica? què fer davant l'apocalipsi? quines actituds o reaccions se'ns presenten als éssers humans?

En l'estat de major ofec, li van donar a Pujol el micro perquè ho fes en vers, i aquesta va cantar a l'esperança. El que el públic va agrair molt.

Próximas cites

Quan va acabar la funció es van encendre les llums i es va obrir la porta de la golfa. Fora encara era un dia clar. Es van acomiadar i van emprendre el camí cap a casa amb la sensació d'haver viscut un dia molt especial, únic, que no es repetirà. Quin dia hi ha del matí a la nit per a viure tantes coses i tantes coses diferents, menjar en una gran cambra de fusta d'una granja amb 80 persones de diferents racons d'Euskal Herria?

La pròxima cita dels actes del Centenari d'ARGIA serà en la Fira de Durango, en les taules rodones de la Plaça de la Reflexió. Amb això, el projecte de comunicació independent posarà fi a la cadena d'accions d'enguany.

Però EHKOlektiboa continuarà organitzant Baserriko Uzta, per la qual cosa serà la ganbara d'Etxalde la que obrirà als veïns i veïnes que vulguin gaudir d'un bon menjar.