La coordinadora de la Confederació de Pares i Mares d'Alumnes d'Euskal Herria, Lurdes Imaz, ha parlat amb ALEA després de la suspensió de la Festa de l'Escola Pública Basca que s'anava a celebrar en Labastida. Ha assenyalat que els protocols establerts en els centres educatius a conseqüència de la pandèmia han posat de manifest les febleses que existeixen en la digitalització i en l'ús del basc, i espera recuperar la participació de les famílies en el pròxim curs. Imaz ha destacat que amb la nova llei basca d'Educació en l'horitzó, el lloc prioritari que ha d'ocupar l'escola pública és el següent: "Si es fa una llei, ha de ser per a reconèixer que en realitat l'escola pública és l'eix del sistema, per a enfortir l'escola pública i resoldre els problemes de segregació".
El 6 de juny s'anava a celebrar la Festa de l'Escola Pública Basca. No hi havia condicions per a seguir endavant?
No. Per a nosaltres la festa ha de ser un dia multitudinari que posi fi al curs. Ha de ser un dia que posi fi al treball realitzat durant tot el curs en un ambient festiu, que congrege a milers de persones, i no hi ha hagut possibilitat de fer-ho. Pensem fer-ho en un format més petit, però crèiem que Bastida valia la pena fer-ho en el format habitual, i hem decidit posposar-lo, sobretot perquè no era el moment de reunir milers de persones i perquè creiem que la festa ha de ser així, si no no no té sentit.
És una pena que s'hagin de retardar dos anys seguits.
Sí. És una pena, però espero que l'any que ve el fem el millor que puguem, perquè el mereixen. Volem una festa eterna i veure de veritat el que fem a Rioja Alabesa.
Precisament, un dels objectius era reconèixer la labor que realitzen els centres educatius públics de la Rioja Alabesa. Què és el que s'ha volgut premiar?
Sobretot hem volgut donar a conèixer el treball que realitzen. Quan celebrem la festa intentem donar a conèixer i posar en valor l'escola i el projecte d'aquest lloc que es fa. A Rioja Alabesa s'està fent un treball interessant; hi ha set centres públics, estan molt embullats entre si, i per a nosaltres és molt important treballar en xarxa i compartir bones pràctiques entre tots, i això és el que estan fent. Quant a la innovació, també tenen projectes interessants, i volíem donar a conèixer totes aquestes experiències, i reconèixer el treball que estan realitzant a favor de l'escola pública i del basc. Tots els centres escolars de Rioja Alabesa, l'equip directiu i les associacions de pares i mares hem treballat, i des del principi teníem clar que no era la festa de Labastida, sinó la de Rioja Alabesa.
Ha estat un curs dur. Quines dificultats destacaria?
Ha estat un any molt rar, perquè ha estat l'any del protocol. L'escola no és només un espai d'aprenentatge, és també un espai de socialització, i aquest objectiu s'ha complicat molt. Enguany s'ha perdut molt, però veient les expectatives de l'any que ve, crec que anirem normalitzant una mica. Per part nostra, per part dels pares i mares hem vist dificultats per a accedir a l'escola, per a poder realitzar activitats, ja que les associacions de pares i mares solen realitzar moltes activitats a les escoles, sobretot activitats extraescolars. La principal dificultat, per tant, ha estat per a funcionar com a comunitat educativa, sobretot en l'aspecte pedagògic, el compliment del protocol ha dificultat el procés educatiu i l'espai de socialització que necessiten els alumnes.
Veus la possibilitat de resoldre aquests problemes en el pròxim curs?
El que hem plantejat de cara al pròxim curs és que hem de recuperar de nou la participació de les famílies, recuperar de nou aquesta possibilitat que les famílies entrin a l'escola i poder realitzar activitats.
Es pot dir que la pandèmia ha augmentat els dèficits de l'escola pública?
Són un parell de qüestions les que sempre hem plantejat. D'una banda, el de la digitalització, que necessitàvem un pla, i quan ha arribat la pandèmia ens hem adonat que no estàvem preparats per a això. La pandèmia ha demostrat una manca que teníem, però a poc a poc també estem fent passos endavant, i al final serà una excusa per a avançar. I, d'altra banda, amb el tema del basc dèiem que quan els centres van estar tancats i els horaris es van reduir, a molts alumnes se'ls llevava la possibilitat de parlar en basca. Cal tenir en compte que aquí la majoria dels alumnes no parla basca a casa, és molt important mantenir les classes obertes i oferir l'horari més ampli possible a les escoles. Aquests dos temes han estat molt importants en aquest curs, juntament amb la participació. En aquest moment el més important és recuperar l'espai, les activitats i tornar a la normalitat a partir del pròxim curs.
El Govern Basc ja ha anunciat que preveu una nova llei d'educació per a l'any vinent 2024. Quins eixos hauria de tenir aquesta nova llei?
Per a nosaltres aquesta és una llei que situï a l'escola pública en l'eix del sistema, o no té sentit. Fer una llei per a mantenir l'actual sistema dual no té cap sentit. Si es fa una llei, cal ser realment per a reconèixer que l'escola pública és l'eix del sistema, per a enfortir l'escola pública i per a resoldre els problemes de segregació. En cas contrari, no té cap sentit aprovar una nova llei per a mantenir la situació actual.
A l'inici de l'any, juntament amb altres agents, vau fer l'anàlisi de l'escola pública basca. Precisament, la segregació i la dualitat eren les claus.
És aquí on, sobretot, plantejàvem que hi ha grans problemes de segregació en el nostre sistema educatiu, i la segregació significa que l'alumnat es desdoblega en funció de la situació econòmica o del seu origen, i que aquest és un dels majors reptes que té el nostre sistema. Si efectivament es fa una llei, això ha de ser per a solucionar-ho.
El major repte del sistema educatiu és fer front a la segregació?
Al final, si volem ser una societat progressista, no podem continuar segregant als alumnes. I això és un gran repte, ja que les dades demostren que l'alumnat que més el necessita en el nostre sistema educatiu està en la xarxa pública; els becaris, els immigrants, els estudiants que estan en situació socioeconòmica baixa es concentren sobretot en la xarxa pública i en concret en alguns centres. Hem de tenir clar que això és dolent per a tots, no sols per als alumnes vulnerables, sinó també per als altres. D'una banda, a alguns no els deixem desenvolupar totes les seves capacitats; i d'altra banda, perdem l'oportunitat d'educar a uns altres en aquesta diversitat. A més, tots els estudis assenyalen que l'existència d'una veritable diversitat en els centres educatius és positiva per a tots, la qual cosa ajuda al fet que les persones que estan en un nivell baix augmentin el seu nivell sense afectar les que estan en un nivell alt. Aquí hi ha un treball de conscienciació important, i seria molt important que des del departament d'Educació es fes una campanya de conscienciació eficaç; posar les veritats damunt de la taula, explicar el que diuen els estudis.
Per part del Departament d'Educació, es poden preveure mesures per a solucionar el problema de la segregació?
El que s'ha vist és que aquest curs no s'ha fet res per a solucionar el tema de la segregació, això és clar. El que no sabem és si en aquesta legislatura faran alguna cosa per a solucionar-ho. Per a nosaltres, el que cal fer en aquest context és enfortir l'escola pública i resoldre el problema de la segregació. De moment no s'ha fet, però cal reconèixer que el Departament d'Educació està treballant, té una actitud oberta, està fent passos per al diàleg i per a conèixer el sistema, i això és molt positiu. Enguany han estat en això i esperem seguir endavant.
El Fòrum de Trobada a favor de l'Escola Pública Basca ha anunciat una calorosa tardor. Es necessita pressió al carrer?
Hem creat una plataforma de la xarxa pública, Escola Pública Harro Topagune, on estem les associacions de mares i pares, les direccions, les plataformes, els sindicats, i treballem els elements que ens uneixen, i sí, a la tardor volem mobilitzar-nos.
Per a guanyar escoles públiques, la xarxa concertada ha de perdre?
En el sistema que tenim l'escola pública és només un 40%, i si mirem a Europa això no és normal; és normal que el 80% sigui pública. L'escola pública té molt a créixer, i aquest és el nostre objectiu, que l'escola pública tingui cada vegada més presència i que hi hagi cada vegada més alumnes. Les polítiques que s'han fet aquí sempre han estat per a enfortir la xarxa concertada, i moltes vegades no hi ha hagut voluntat per a impulsar l'escola pública. El que s'ha fet és promocionar a mig fer; i això s'ha presentat com una cosa normal, però no és normal que el sistema estigui dividit en dos, ni que el que aculli als alumnes més desfavorits sigui un sistema públic. L'escola pública ha de ser l'escola de tots els ciutadans, i això exigeix, com als països avançats, que l'escola pública creixi.
Quin paper juga l'escola pública en la difusió del basc en una regió com Rioja Alabesa?
És important que totes les activitats de l'escola siguin en basca, no sols dins de la classe, sinó fora d'ella; l'aspecte no formal és molt important. En el model D tenim garantit l'aspecte formal, que els horaris de l'escola seran en basca, però quan parlem del no formal entrem en l'ús, i aquí tenim molt a fer. Per a això, a més, les administracions han d'implicar-se i fer costat a les associacions de pares i mares.
Respon el sistema de models d'avui a la realitat i necessitats de l'escola pública?
En la xarxa pública de la Comunitat Autònoma del País Basc el 90% és el model D, cosa que significa que hi ha una gran diversitat en el model D: hi ha famílies euskaldunes i no euskaldunes, hi ha comarques més euskaldunes i castellanoparlants… I què està passant? Els resultats són cada vegada pitjors, perquè no és el mateix, per exemple, aprendre basc per a algú que viu en una zona vascófona o que viu en una zona no vascófona. Tenim un repte real de revisar i analitzar les metodologies per a veure si el treball que hem realitzat fins ara respon a la diversitat. A més, de cara al futur la taxa de natalitat baixarà i la majoria dels quals tindran fills seran famílies de fora, per tant, hem de pensar en com anem a euskaldunizar a aquesta gent. Aquest és el repte.
La participació dels pares i mares en els centres educatius està creixent o disminuint?
Com en tots els espais on hi ha voluntariat, la participació no és alta, i sobretot som les dones les que participem, però en general és així en la societat. El repte és portar als homes a aquests espais. D'altra banda, a nivell de centre, per part de la direcció i del professorat, és important creure que els pares i mares tenen uns coneixements que poden aprofitar-se. Es necessita confiança, transparència i participació dels pares i mares. Tenim experiències boniques i hem d'aprofundir en això. Els pares no estem en situació de fiscalització, podem ser una eina molt eficaç per a resoldre els problemes escolars i com a agents, però per a això cal treballar la confiança.